MORFOLOGIA:

• JUNIPERUS: nom provinent del llatí iuniperus, -i (substantiu, 2a declinació) que és el nom del ginebre.
• COMMUNIS: nom provinent del llatí Communis, -e (adjectiu, 3a declinació): epítet llatí que significa comú o vulgar.

ETIMOLOGIA:

Juniperus (provinent del llatí iuniperus que usaven per determinar el nom del ginebre).

USOS:

Està considerat un tònic estomacal. Es feia servir com a antisèptic de les vies urinàries en casos de cistitis. El ginebró entra en la composició de diversos licors, entre ells la ginebra, a la qual confereix aroma.

Un ús molt antic d’aquesta planta va ser com a fumigant. Es cremaven les branques verdes i, en alguns casos, també les baies, per purificar l’aire de les habitacions on estaven els malalts o per prevenir la disseminació d’infeccions.

MORFOLOGIA:

• ILEX: nom genèric que designava en llatí una espècie de Quercus (Alzina).
• AQUIFOLIUM: epítet llatí compost per aqui, de Acus, -uus (agulla) i folium,-ii (fulla).

ETIMOLOGIA:

Grèvol → Agrèvol, llatí vulgar (mena d’arbust)

.El terme “Ilex” fa referència al nom llatí de l’alzina, que li va fixar el botànic francès Joseph Pitton, ja que les fulles d’ambdues plantes s’assemblen molt. “Aquifolium“, que és el nom clàssic del grèvol, prové d’acus que vol dir agulles i “folius” que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

USOS:

Està indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, però també en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crònica o el refredat. A més, calma la tos i és eficaç contra l’estrenyiment, la diarrea i la inapetència. També se n’ha utilitzat, tot i que rarament, en casos d’histèria i epilèpsia però no se’n coneix gaire la seva eficàcia. A causa de les propietats dels tanins, aquest s’extreu i se’n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les úlceres de la boca, i cosmètics per eliminar la grassa o els grans de la superfície de la pell.

Els romans no en feien ús d’aquesta planta.