Arxiu de la categoria: C

Camamilla, espernallac (Santolina chamaecyparissus)

MORFOLOGIA:

SANTOLINA: nom genèric derivat del llatí sanctus (sagrat) i linum (lli), basada en un antic nom de l’espècie d’aquest gènere.

CHAMAECYPARISSUS: nom genèric en llatí derivat del grec χαμαικυπάρισσος: xiprer de terra.

ETIMOLOGIA:

Espernallac: paraula només catalana, és una planta silvestre d’origen incert amb fins medicinals, hi ha una relació versemblant amb els mots grecs i llatins asplenos, asplenion, el seu objectiu principal era curar la melsa (aspleno, significa melsa).

Camamilla: nom de diverses compostes, dels gèneres Matricaria, Anthemis i altres, usades com a estomacal. És una paraula d’origen grec.

USOS:

La camamilla és una planta medicinal molt utilitzada gràcies a la seva gran quantitat de propietats medicinals fent-ne en les infusions.

Diverses de les seves propietats són: Digestiva, vomitiva, anti-colesterol, sedant, diürètic suau, anticancerígen, beneficiós per la pell i pel dolor articular i ajuda sistema nerviós.

Els romans utilitzaven aquesta planta per a fer medicines contra el dolor.

 

Cedre (Cedrus atlantica)

MORFOLOGIA:

  • CEDRUS: Cedrus, -i (substantiu, 2a declinació, masculí): cedre.
  • ATLANTICA: Atlanticus, -a, -um (adjectiu): atlàntic.

ETIMOLOGIA:

Cedre → cedrus.

USOS:

És el tipus de cedre el més resistent de tots els cedres i proporciona una bona fusta. Molt utilitzat per a l’ornamentació. També té diverses propietats medicinals i ajuda en la curació de les afeccions a les vies respiratòries . També és usat com a sedant en estat de tensió nerviosa i actua en el tractament de l’acné i les pells grasses, també és indicat per al tractament de la calvície, eczemes, dermatitis… Tot i que els romans, no en feien cap ús.