Arxiu de la categoria: B

Bambú (Bambusa vulgaris)

MORFOLOGIA:

  • BAMBUSA: paraula de nova creació en llatí per designar aquesta planta.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

El bambú prové del Marathi i Gujarati, portat de l’Índia pels portuguesos. El mot va arribar a la Península a partir dels àrabs amb el mot Bambûh.

USOS:

Li diuen la planta dels mil usos. Es pot fer servir per material de construcció, fabricar objectes, en l’àmbit d’alimentació natural…

Els romans no en feien cap ús.

Boix (Buxus Semperuirens)

MORFOLOGIA:

  • BUXUS: Buxus, -i, (substantiu femení) o Buxus, -um, -i (substantiu neutre).
  • SEMPERUIRENS: és una paraula composta de l’adverbi semper i la forma verbal uirens que prové del verb de la 2a declinació, uireo. →sempre verd.

ETIMOLOGIA:

  • Boix (mena d’arbust) ←  Buxus.

USOS:

No s’utilitza en fitoteràpia. Les seves fulles s’han recomanat en afeccions psiquiàtriques i del sistema nerviós, com epilèpsia o histèria. En dosis elevades és una planta tòxica ja que té una certa capacitat narcòtica i sedant. En l’actualitat podem trobar objectes de fusta, com per exemple estris de cuina.

 

Bedoll (Betula pendula)

MORFOLOGIA:

  • BETULA: Betula, -ae (substantiu, 1a declinació).
  • PENDULA: Pendus, -a, -um (adjectiu de tres terminacions).

ETIMOLOGIA:

Beç (Bedoll, d’una sola base).

Bettius, reducció de la forma celta Betwa, d’on deriva com a diminutiu Betul, -los.

Base del llatí vulgar Betulos, llatí clàssic Betulla, d’on prové Bedoll.

USOS:

En l’antiga Roma, era considerat símbol de poder i autoritat, ja que les branques s’utilitzaven per fer corones per algunes persones importants. En l’actualitat s’utilitza com a ornament i també en l’àmbit alimentari, de construcció i medicinal.

  • En l’àmbit alimentari: s’utilitza com a edulcorant en alguns dolços i gomes per mastegar ja que no produeix càries. També entra en la composició d’aliments fabricats per a diabètics en no necessitar la insulina perquè l’organisme pugui metabolitzar-lo.
  • Construcció: la seva escorça, per la seva riquesa en olis, serveix de material aïllant, per exemple, per impermeabilitzar els sostres d’una casa. També s’ha utilitzat en la indústria dels automòbils,  pintures…
  • Medicinal: s’utilitza a la indústria farmacèutica per elaborar medicaments. La seva saba s’ha utilitzat fresca amb propietats terapèutiques com a un dels millors recursos tònics, per al tractament dels càlculs renals i per dissoldre l’arena dels ronyons.