Arxiu de la categoria: A

- A-Z, A

Arboç (Arbutus Unedo)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA: 

  • ARBUTUS: -i, (f), substantiu (2a declinació, nominatiu singular masculí).
  • UNEDO:  És un verb compost per unum i edo que significa que només se’n pot menjar un.

ETIMOLOGIA:

  • ARBUTUS, nom de l’arbust: cirerer d’arboç, arbocer (arbre).
  • UNEDO: significa que només se’n pot menjar un.

USOS:

  • Es fan confitures amb el fruit. Cal tenir en compte que el fruit quan es madur.
  • Conté petites quantitats d’alcohol.
  • Se’n fan begudes alcohòliques.
  • No te usos medicinals.

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer.

Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l’arbre de rebrotar després d’un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat. D’aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili a l’Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea.

 

- A-Z, A

Alzina (Quercus ilex)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us: (substantiu, 4a declinació, femení/masculí): alzina, arbre o fusta.
  • ILEX: Ilex, -ilicis (substantiu, 3a declinació), [Nominatiu Singular Masculí, Vocatiu Singular Masculí, Nominatiu Singular Femení, Vocatiu Singular Femení]: alzina.

ETIMOLOGIA:

Femení de l’adjectiu ilicinus, -a, -um, substitut del clàssic iliceus, -a, -um, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre.

USOS:

  • Antiguitat: l’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’atiguitat, consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava. Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d’alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist. Abraham la revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.
  • Actualitat: S’utilitza l’escorça dels arbres joves en pols o en decocció. Per aplicar-ho a cremades, irritacions, eczemes i llagues. En gargares s’utilitza per la cura de llagues a la boca. Té propietats astringents.