Mostra tots els articles de martajuanhuix4

Til·ler (Tilia Tomentosa)

MORFOLOGIA:

  • TILIA: Tilia, -ae (1a declinació, femení): til·ler.
  • TOMENTOSA: prové del mot llatí Tomentum, -i (2a declinació, neutre): borra, palla, clin (qualsevol material usat per omplir coixins).

ETIMOLOGIA:

  • El nom de Tomentosa prové del llatí Tomentosus, -a, -um, que significa “amb toment”, que fa referència a la part densa de darrere de les fulles.

USOS:

Les seves fulles, un cop caigudes, proporcionen un humus d’alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients. També són usades com a tranquil·litzant o somnífers, preparats en forma d’infusió anomenada til·la. Les seves flors són molt aromàtiques i són conegudes per les seves propietats curatives per combatre refredats o altres afeccions. Està documentat que a Roma feien servir la fusta de Til·ler per dibuixar-hi a sobre.

Retrat de dona. Probablement Tebes (Egipte), c.160-180 dC.Fusta de til·ler pintada a la encàustica. Musée du Louvre © Musée du Louvre, Dist. RMN / Georges Poncet
Retrat de dona. Probablement Tebes (Egipte), c.160-180 dC.Fusta de til·ler pintada a la encàustica. Musée du Louvre © Musée du Louvre, Dist. RMN / Georges Poncet.

Negundo (Acer negundo)

MORFOLOGIA:

  • ACER: Acer, acris, acre, (adjectiu, 3a declinació): punxegut, agut, punyent.
  • NEGUNDO: epítet llatí.

ETIMOLOGIA:

  • Negundo: epítet específic que prové del sànscrit (una de les 22 llengues oficials de l’India i una de les llengües indoeuropees més antigues documentades) nirgundi o nurgundi. Denomina a un arbust o un arbre petit.

USOS:

Principalment és un arbre ornamental, ja que, al tenir mala fusta i la seva capacitat de produir fruits, no s’utilitza gaire per construcció o altres aspectes. És possible que els romans també l’utilitzessin com arbre ornamental.

Lligabosc (Lonicera etrusca)

MORFOLOGIA:

  • LONICERA: Nom llatinitzat de Adam Lonitzer.
  • ETRUSCA: Etruscus,-a,-um (adjectiu de 3 terminacions) vol dir estruc que venia de la regió de la Itàlia central, avui en dia es diu Toscana.

ETIMOLOGIA:

  • La paraula lligabosc prové del verb lligar, Ligare en llatí.

USOS:

El lligabosc és una espècie emprada principalment en les malalties respiratòries com la tos, l’asma, el refredat, la bronquitis, la grip, la tuberculosi…

També és emprada per a la tonificació del fetge i ajuda a la neteja de productes tòxics ingerits ( l’alcohol principalment). Emprada també contra les pedres als ronyons, artritis i retenció de líquids.

En els seus usos externs, el lligabosc s’usa contra ferides, les angines, contra el sangrat de les genives i les arrugues.

Antigament es preparava un xarop de lligabosc. Després de prendre’l, els malalts, lleugerament intoxicats, vomitaven i això els proporcionava alleujament.

 

 

Hortènsia (Hydrangea macrophylle)

MORFOLOGIA:

  • HYDRANGEA: nom genèric que deriva de les paraules gregues (ὕδωρ hydra) (aigua) i (ἄγγος gea) (florer) en referencia a la forma de les seves càpsules en forma de copa.
  • MACROPHYLLE: epítet llatí que significa (fulles grans).

ETIMOLOGIA:

  • Hortènsia: Hortènsia, llatí (planta arbustiva).

USOS: 

La hortènsia és utilitzada principalment com a planta d’ornamentació o de jardí.

Les arrels de l’ hortènsia tenen diversos usos medicinals usant la seva decocció com a

tractament de les úlceres intestinals i duodenals, el reflux esofàgic i la colitis ulcerosa.

Donat el seu alt índex de toxicitat, es desaconsella l’ús a casa.

-En dosis menors:  produeix diarrea, vòmits i dolor estomacal.

En dosis majors: la seva ingestió és gairebé impossible a causa del seu mal gust. diversos símptomes són: asfixia, pudor en l’alè (halitosis), augment del ritme cardíac, parada respiratòria i finalment la mort.

Camamilla, espernallac (Santolina chamaecyparissus)

MORFOLOGIA:

SANTOLINA: nom genèric derivat del llatí sanctus (sagrat) i linum (lli), basada en un antic nom de l’espècie d’aquest gènere.

CHAMAECYPARISSUS: nom genèric en llatí derivat del grec χαμαικυπάρισσος: xiprer de terra.

ETIMOLOGIA:

Espernallac: paraula només catalana, és una planta silvestre d’origen incert amb fins medicinals, hi ha una relació versemblant amb els mots grecs i llatins asplenos, asplenion, el seu objectiu principal era curar la melsa (aspleno, significa melsa).

Camamilla: nom de diverses compostes, dels gèneres Matricaria, Anthemis i altres, usades com a estomacal. És una paraula d’origen grec.

USOS:

La camamilla és una planta medicinal molt utilitzada gràcies a la seva gran quantitat de propietats medicinals fent-ne en les infusions.

Diverses de les seves propietats són: Digestiva, vomitiva, anti-colesterol, sedant, diürètic suau, anticancerígen, beneficiós per la pell i pel dolor articular i ajuda sistema nerviós.

Els romans utilitzaven aquesta planta per a fer medicines contra el dolor.

 

Figuera (Ficus Carica)

MORFOLOGIA:

  • FICUS: Ficus, -i, (substantiu, 2a declinació, masculí): figuera.
  • CARICA: Carex, caricis (substantiu, 3a declinació, femení): arbre amb fruits.

ETIMOLOGIA:

  • Ficus, -i (Figuera, ja que en llatí rebia aquest nom).

USOS:

Hi ha diverses llegendes que tenien com a protagonista la figuera, com Alexandria en el seu llibre Història de les plantes o el poeta Ferenico.

A l’Antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l’entrenament per als Jocs Olímpics.

En el món romà, la figuera més important fou la Ruminal, on, segons la mitología, van ser amamentats Ròmul i Rem, la qual va rebre un gran culte. En general, la Figuera rep un doble sentit en totes les regions mitològiques, ja sigui de prosperitat, fecunditat i abundància, a símbol d’esterilitat. En el quadre de Rubens podem veure Ròmul i Rem a sobre una figuera.

Imatge relacionada

Plini, al segle I ja fa constància d’aquest arbre en el llibre Les Illes A Les Fonts Clàssiques, “Totes les figues tenen un tacte suau: les madures, llavors a dintre; les que van madurant, un suc de llet;, les madures, la mel. Van envellint a l’arbre i, quan són velles, destil·len llàgrimes de goma. Es posen a secar les més apreciades per la seva exquisidesa i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses; després a Marrucin”, diu ell.

Solias i Huélamo al llibre La Cuina Romana expliquen que “la figa és una de les de les fruites bàsiques del món antic. Es menjava fresca, no com a postres, sinó com un acompanyament similar el pa.  També es menjava seca i, fins i tot, es donava a les oques perquè el fetge n’agafés la seva aroma i poder-ne fer el ficatum, l’antecedent del paté de foie.”

Boix (Buxus Semperuirens)

MORFOLOGIA:

  • BUXUS: Buxus, -i, (substantiu femení) o Buxus, -um, -i (substantiu neutre).
  • SEMPERUIRENS: és una paraula composta de l’adverbi semper i la forma verbal uirens que prové del verb de la 2a declinació, uireo. →sempre verd.

ETIMOLOGIA:

  • Boix (mena d’arbust) ←  Buxus.

USOS:

No s’utilitza en fitoteràpia. Les seves fulles s’han recomanat en afeccions psiquiàtriques i del sistema nerviós, com epilèpsia o histèria. En dosis elevades és una planta tòxica ja que té una certa capacitat narcòtica i sedant. En l’actualitat podem trobar objectes de fusta, com per exemple estris de cuina.

 

Arboç (Arbutus Unedo)

MORFOLOGIA: 

  • ARBUTUS: -i, (f), substantiu (2a declinació, nominatiu singular masculí).
  • UNEDO:  És un verb compost per unum i edo que significa que només se’n pot menjar un.

ETIMOLOGIA:

  • ARBUTUS, nom de l’arbust: cirerer d’arboç, arbocer (arbre).
  • UNEDO: significa que només se’n pot menjar un.

USOS:

  • Es fan confitures amb el fruit. Cal tenir en compte que el fruit quan es madur.
  • Conté petites quantitats d’alcohol.
  • Se’n fan begudes alcohòliques.
  • No te usos medicinals.

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer.

Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l’arbre de rebrotar després d’un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat. D’aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili a l’Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea.