MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Espígol → Diminutiu de Spicum (espiga).
USOS:
Té usos medicinals, amb l’objectiu de tranquil·litzar, per perfumeria, pels seus olis, per fer de repel·lent de mosquits i per fer mel. Els romans assecaven les seves flors i les posaven dins la seva roba per a perfumar-la.
MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Fraxinus, -i (el freixe de fulla petita agafa el nom a partir que en llatí rebia aquest nom).
USOS:
És una planta que s’ha utilitzat en la medicina popular, emprant-se l’escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques (al ser ingerida provoca una eliminació d’aigua i sodi en l’organisme, a través de l’orina), laxants (facilita l’evacuació de l’intestí de manera natural, sense provocar diarrea) i antiartrítiques (lubrica les articulacions). Els romans en feien servir la seva fusta per a fer principalment llances.
MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Marfull → Millefolium.
USOS:
Aquesta planta té usos ornamentals per les seves llustroses fulles, les seves grans flors i els seus fruits de colors metàl·lics.
Ingerir en grans quantitats els fruits del marfull pot provocar molèsties estomacals, tot i que les fulles, usades com a infusió, tenen accions contra la febre.
La tintura de marfull s’està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió. Les abelles s’aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se’l considera un arbust mel·lífer; també és molt utilitzat en jardineria per la seva floració espectacular. La recol·lecció d’aquesta espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i al País Valencià.
MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Cedre → cedrus.
USOS:
És el tipus de cedre el més resistent de tots els cedres i proporciona una bona fusta. Molt utilitzat per a l’ornamentació. També té diverses propietats medicinals i ajuda en la curació de les afeccions a les vies respiratòries . També és usat com a sedant en estat de tensió nerviosa i actua en el tractament de l’acné i les pells grasses, també és indicat per al tractament de la calvície, eczemes, dermatitis… Tot i que els romans, no en feien cap ús.
MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Femení de l’adjectiu ilicinus, -a, -um, substitut del clàssic iliceus, -a, -um, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre.
USOS:
MORFOLOGIA:
ETIMOLOGIA:
Beç (Bedoll, d’una sola base).
Bettius, reducció de la forma celta Betwa, d’on deriva com a diminutiu Betul, -los.
Base del llatí vulgar Betulos, llatí clàssic Betulla, d’on prové Bedoll.
USOS:
En l’antiga Roma, era considerat símbol de poder i autoritat, ja que les branques s’utilitzaven per fer corones per algunes persones importants. En l’actualitat s’utilitza com a ornament i també en l’àmbit alimentari, de construcció i medicinal.
