Mostra tots els articles de africaquinones4

- A-Z

Romaní (Rosmarinus officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • ROSMARINUS:
  • ROS: Ros, roris (mot de la 3a declinació, masculí): sumac.
  • MARINUS: Marinus, -a, -um (adjectiu femení): marí, del mar.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu Officinalis.

ETIMOLOGIA:

Romaní: prové del mot llatí Ros Marinus.

USOS:

El romaní és una de les plantes aromàtiques més valorades en cuina per el seu agradable olor i el sabor que aporta als aliments processats, tan carns com peixos i vegetals, sent un clàssic en alguns rostits al forn i guisos. S’utiliza tan fresc com sec. Entre les receptes més usuals que porten romaní figuren moltes salses de tomàquet, el “Xai al Romaní”, “xai rostit”, “Tomàquets amanits amb oli i romaní” o “Guisat de conill al Romaní”. Aquesta planta també s’usa per personalitzar olis i vinagres, incorporant una branca fresca a l’envàs on es conserven, el que aporta grans matrius al infusionar-se. A la cuina d’avantguarda s’utilitza aquesta tècnica però se sol desenvolupar confitant-se (cocció a baixa temperatura) el romaní als líquids. A Espanya i Itàlia s’ utilitza com part dels ingredients per la preparació de carnisseria amb embotits, especialment els procedents del porc. A Castella-La Manxa és habitual trobar-los cobrint elaboracions curades com la Canya de Llom (al romaní) o el Formatge manxego (al romaní), complint la doble funció d’aromatitzar i protegir el producte.

 

 

  • Els antics havien donat al romaní el nom d’ herba de les corones perquè s’entrellaçava en aquestes amb la murtra i el llorer. En alguns països, es col·loca encara una branqueta de romaní en mans dels difunts o es planta sobre la seva tomba.

 

 

 

  • En el llenguatge de les flors, el romaní és símbol de la bona fe i la franquícia.

 

 

 

  • A Europa a l’ Edat Mitjana circulava un tractat sobre les virtuts del romaní, atribuït a diversos autors (per exemple Arnald de Vilanova), que contenia vàries receptes Fierabràs del Quixot (I: XVII)

 

 

 

  • A Andalusia, on aquesta planta és molt popular, es diu que el romaní  va presentar assentament a la Verge Maria en la seva fugida a Egipte (en comptes d’atribuir-lo al ginebre com en altres zones) i que porta sort a les famílies que perfumen amb ell la seva casa per la nit de Nadal.

 

 

- A-Z, T

Tarongina (Melissa officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • MELISSA: prové del mot Melissus, -i (2a declinació, masculí): Melís.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu Officinalis.

ETIMOLOGIA:

Tarongina prové del mot àrab Turunga, que significa taronja. Un derivat d’aquesta és Tarongina, que prové del mot Torongina, com a nom d’herba medicinal, traduint Melissa. S’identifica com a Melissa Officinalis.

USOS:

Tracta la irritabilitat i els trastorns de son, també els trastorns digestius i l’herpes labial ja sigui amb infusions o extracte fluid.

- A-Z, S

Sàlvia (Salvia officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • SALVIA: de la paraula llatina salvus,-a,-um (2a declinació, adjectiu): curar, salvar.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu.

ETIMOLOGIA:

Sàlvia prové de la paraula llatina Salvia Officinalis, que sembla ser una paraula derivada de Salvus per les virtuts benèfiques d’aquesta herba.

USOS:

La sàlvia s’usa com a bactericida contra les afeccions respiratòries (refredats, mal de coll, tos…), també per combatre a les intoxicacions alimentàries. A l’antiguitat es creia que amb aquesta planta servia contra les malediccions i també servia en tractaments per als ulls. Els romans feien servir les seves fulles per rentar-se les dents.

- A-Z, S

Surera (Quercus suber)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us (Substantiu, 4a Dec. Femení / Masculí): alzina, arbre o fusta.
  • SUBER: epítet llatí que prové del mot llatí suber, -eris: suro.

ETIMOLOGIA:

La paraula suro prové del llatí Suber, -eris. En el català oriental s’utilitza el derivat Surera per denominar l’arbre.

USOS:

Les alzines sureres s’exploten des de l’antiguitat, però amb l’aparició del tap de suro a mitjants del segle XVIII, la demanda ha augmentat. Els principals productes que s’aprofiten són l’escorça i els fruits. De l’escorça, se n’extreu el suro i el pelegrí (un material que es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats), i el fruit, les glans, són l’aliment de diversos animals, com els porcs.

 

- A-Z, P

Pomera (Malus domestica)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • MALUS: del llatí malus, -i (substantiu, 2a declinació): pomer.
  • DOMESTICA: epítet llatí provinent de domus, -us (substantiu, 2a declinació): casa. Fa referència al cultiu domèstic.

ETIMOLOGIA:

La paraula poma prové de la paraula Pomum (fruit mengívol d’un arbre o arbust). D’aquí apareix la paraula Poma, Pomera i Pomer. La paraula Pomera és la que s’utilitza més en les terres del sud de Catalunya.

USOS:

La poma, el fruit del pomer, té propietats antiinflamatòries de l’aparell digestiu contra l’acidesa estomacal i antidiarreica i laxant.

En l’alimentació, els romans utilitzaven les pomes per acabar els banquets.

A nivell medicinal, la poma era un antídot. També era considerat un bon astringent o un bon estimulant estomacal alhora que tenia una dolçor especial. Centrant-nos en les flors i les fulles tenen propietats anticatarrals (bronquitis i tos sobretot), colesterol, hipotensor (propietat vasodilatadora) i per baixar la febre.

LLEGENDA

En la mitologia grega, la poma era un fruit sagrat, com expliquen moltes llegendes d’aquesta mitologia. Com per exemple les pomes de les Hespèrides o La poma de la discòrdia. En les Pomes de les Hespèrides explica la llegenda que al jardí de les Hespèrides creixia un arbre de pomes d’or que Zeus li havia regalat a Hera. La custòdia de l’arbre anava a càrrec d’un drac immortal, Ladó. Només les tres filles de Atles, que s’anomenaven Hespèrides, podien collir les pomes d’or.Cap mortal sabia cert on estava aquell jardí. En el viatge cap a l’oest Hèrcules es va trobar tres nimfes i els va preguntar on podia trobar el jardí. Les nimfes, que eren filles de Nereu, li van dir que el seu pare ho sabia, però el van avisar que havia de subjectar-lo; si no se li escaparia. Hèrcules el va trobar i se li va llançar damunt. Nereu va fer tot el possible per escapar-se, però no ho va aconseguir i aleshores es va rendir, Seguidament li va dir que trobaria aquest jardí a Àfrica, en el mont Atles. Durant el trajecte es va enfrontar amb el gegant Anteu i el va vèncer. Finalment Hèrcules va trobar el jardí, però el drac guardià anava avançant cap a ell amb intencions de matar-lo. Hèrcules el mat i va pujar cap a la muntanya on es va trobar amb el gegant Atles. Hèrcules li demanà si podia demanar-los a les seves filles que li colliren les pomes. Atles va acceptar però amb la condició que mentrestant li subjectara el món. Així va ser. Atles portà les pomes als peus de Hèrcules. Atles va intentar enganyar a Hèrcules perquè es quedés aguantant el món mentre ell li duia les pomes a Euristeu de Micenes, però Hèrcules va ser més llest; li va dir que l’ajudara a col·locar-se bé el món a l’esquena, amb un coixí per no fer-se mal. Quan Atles va accedir i va agafar el món, Hèrcules va començar a córrer. Hèrcules li portà les pomes a Euristeu però aquest va dir que les tornara de seguida per evitar que Hera, l’ama del jardí el castigués. Hèrcules les donà a la deessa Atena, que les tornà.

 

jardin-de-las-hesperides
El jardí de les Hespèrides de Edward Coley Burne-Jones (1833-1998).
- A-Z, N

Noguera (Juglans regia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • JUGLANS: del llatí Juglans, abreviació de Jovis (Júpiter) i glans (substantiu, 3a declinació) que significa els fruits de Júpiter.
  • REGIA: Regia, -ae (Adjectiu, 2a declinació) : Reial.

ETIMOLOGIA:

Juglans, nom antic de la noguera. Deriva del llatí i significa “Nou de Júpiter”. Regia, vol dir reial.

USOS:

De la noguera es mengen els fruits (nous) principalment secs a causa del seu alt valor nutritiu. També s’usa per a la reducció del colesterol, nodrir el sistema nerviós i mantenir les seves funcions (del sistema nerviós) i té propietats regeneratives.

A part del fruit, es fa una infusió de fulles de noguera amb propietats aperitives, és a dir, fa entrar la gana, per estimular i evitar la retenció de líquids, per a tractar infeccions urinàries o els càlculs renals.

 

- A-Z, G

Ginebró (Juniperus communis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • JUNIPERUS: nom provinent del llatí iuniperus, -i (substantiu, 2a declinació) que és el nom del ginebre.
  • COMMUNIS: nom provinent del llatí Communis, -e (adjectiu, 3a declinació): epítet llatí que significa comú o vulgar.

ETIMOLOGIA:

Juniperus (provinent del llatí iuniperus que usaven per determinar el nom del ginebre).

USOS:

Està considerat un tònic estomacal. Es feia servir com a antisèptic de les vies urinàries en casos de cistitis. El ginebró entra en la composició de diversos licors, entre ells la ginebra, a la qual confereix aroma.

Un ús molt antic d’aquesta planta va ser com a fumigant. Es cremaven les branques verdes i, en alguns casos, també les baies, per purificar l’aire de les habitacions on estaven els malalts o per prevenir la disseminació d’infeccions.

- A-Z, G

Grèvol (Ilex aquifolium)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • ILEX: nom genèric que designava en llatí una espècie de Quercus (Alzina).
  • AQUIFOLIUM: epítet llatí compost per aqui, de Acus, -uus (agulla) i folium,-ii (fulla).

ETIMOLOGIA:

Grèvol → Agrèvol, llatí vulgar (mena d’arbust)

.El terme “Ilex” fa referència al nom llatí de l’alzina, que li va fixar el botànic francès Joseph Pitton, ja que les fulles d’ambdues plantes s’assemblen molt. “Aquifolium“, que és el nom clàssic del grèvol, prové d’acus que vol dir agulles i “folius” que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

USOS:

Està indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, però també en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crònica o el refredat. A més, calma la tos i és eficaç contra l’estrenyiment, la diarrea i la inapetència. També se n’ha utilitzat, tot i que rarament, en casos d’histèria i epilèpsia però no se’n coneix gaire la seva eficàcia. A causa de les propietats dels tanins, aquest s’extreu i se’n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les úlceres de la boca, i cosmètics per eliminar la grassa o els grans de la superfície de la pell.

Els romans no en feien ús d’aquesta planta.

- A-Z, B

Bambú (Bambusa vulgaris)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • BAMBUSA: paraula de nova creació en llatí per designar aquesta planta.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

El bambú prové del Marathi i Gujarati, portat de l’Índia pels portuguesos. El mot va arribar a la Península a partir dels àrabs amb el mot Bambûh.

USOS:

Li diuen la planta dels mil usos. Es pot fer servir per material de construcció, fabricar objectes, en l’àmbit d’alimentació natural…

Els romans no en feien cap ús.

- A-Z, F

Farigola (Thymus vulgaris)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • THYMUS: Thymum, -i (substantiu, 2a declinació, masculí): farigola.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

Thymum, -i (En el català oriental s’anomena Farigola, que prové del llatí vulgar Ferricula. Mentre que en el català occidental s’anomena Timó i prové del llatí culte Thymus).

USOS:

És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

A l’antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor. Segons Columel·la, en el llibre Herbes, espècies i condiments en la cuina romana, els romans l’utilitzaven per donar millor gust a la mel i també s’usava com a condiment. S’utilitzava en moltes receptes i també com a medicina.

Actualment també s’utilitza amb objectius medicinals, com per exemple per la bronquitis, asma, laringitis, dispèpsia, pels tractaments de faringitis o estomatitis, o fins i tot també per a usos antibacterians o antiespasmòdics.