MORFOLOGIA:

• ROSMARINUS:
• ROS: Ros, roris (mot de la 3a declinació, masculí): sumac.
• MARINUS: Marinus, -a, -um (adjectiu femení): marí, del mar.
• OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu Officinalis.

ETIMOLOGIA:

Romaní: prové del mot llatí Ros Marinus.

USOS:

El romaní és una de les plantes aromàtiques més valorades en cuina per el seu agradable olor i el sabor que aporta als aliments processats, tan carns com peixos i vegetals, sent un clàssic en alguns rostits al forn i guisos. S’utiliza tan fresc com sec. Entre les receptes més usuals que porten romaní figuren moltes salses de tomàquet, el “Xai al Romaní”, “xai rostit”, “Tomàquets amanits amb oli i romaní” o “Guisat de conill al Romaní”. Aquesta planta també s’usa per personalitzar olis i vinagres, incorporant una branca fresca a l’envàs on es conserven, el que aporta grans matrius al infusionar-se. A la cuina d’avantguarda s’utilitza aquesta tècnica però se sol desenvolupar confitant-se (cocció a baixa temperatura) el romaní als líquids. A Espanya i Itàlia s’ utilitza com part dels ingredients per la preparació de carnisseria amb embotits, especialment els procedents del porc. A Castella-La Manxa és habitual trobar-los cobrint elaboracions curades com la Canya de Llom (al romaní) o el Formatge manxego (al romaní), complint la doble funció d’aromatitzar i protegir el producte.

 

 

• Els antics havien donat al romaní el nom d’ herba de les corones perquè s’entrellaçava en aquestes amb la murtra i el llorer. En alguns països, es col·loca encara una branqueta de romaní en mans dels difunts o es planta sobre la seva tomba.

 

 

 

• En el llenguatge de les flors, el romaní és símbol de la bona fe i la franquícia.

 

 

 

• A Europa a l’ Edat Mitjana circulava un tractat sobre les virtuts del romaní, atribuït a diversos autors (per exemple Arnald de Vilanova), que contenia vàries receptes Fierabràs del Quixot (I: XVII)

 

 

 

• A Andalusia, on aquesta planta és molt popular, es diu que el romaní  va presentar assentament a la Verge Maria en la seva fugida a Egipte (en comptes d’atribuir-lo al ginebre com en altres zones) i que porta sort a les famílies que perfumen amb ell la seva casa per la nit de Nadal.