Grèvol (Ilex aquifolium)

MORFOLOGIA:

  • ILEX: nom genèric que designava en llatí una espècie de Quercus (Alzina).
  • AQUIFOLIUM: epítet llatí compost per aqui, de Acus, -uus (agulla) i folium,-ii (fulla).

ETIMOLOGIA:

Grèvol → Agrèvol, llatí vulgar (mena d’arbust)

.El terme “Ilex” fa referència al nom llatí de l’alzina, que li va fixar el botànic francès Joseph Pitton, ja que les fulles d’ambdues plantes s’assemblen molt. “Aquifolium“, que és el nom clàssic del grèvol, prové d’acus que vol dir agulles i “folius” que vol dir fulles, al·ludint a la forma punxeguda que presenten aquestes.

USOS:

Està indicada en el tractament de malalties com el reumatisme, la gota o la hidropesia, però també en processos infecciosos com la grip, les febres intermitents, la bronquitis crònica o el refredat. A més, calma la tos i és eficaç contra l’estrenyiment, la diarrea i la inapetència. També se n’ha utilitzat, tot i que rarament, en casos d’histèria i epilèpsia però no se’n coneix gaire la seva eficàcia. A causa de les propietats dels tanins, aquest s’extreu i se’n fan medicaments per al tractament de les hemorroides, les úlceres de la boca, i cosmètics per eliminar la grassa o els grans de la superfície de la pell.

Els romans no en feien ús d’aquesta planta.

Camamilla, espernallac (Santolina chamaecyparissus)

MORFOLOGIA:

SANTOLINA: nom genèric derivat del llatí sanctus (sagrat) i linum (lli), basada en un antic nom de l’espècie d’aquest gènere.

CHAMAECYPARISSUS: nom genèric en llatí derivat del grec χαμαικυπάρισσος: xiprer de terra.

ETIMOLOGIA:

Espernallac: paraula només catalana, és una planta silvestre d’origen incert amb fins medicinals, hi ha una relació versemblant amb els mots grecs i llatins asplenos, asplenion, el seu objectiu principal era curar la melsa (aspleno, significa melsa).

Camamilla: nom de diverses compostes, dels gèneres Matricaria, Anthemis i altres, usades com a estomacal. És una paraula d’origen grec.

USOS:

La camamilla és una planta medicinal molt utilitzada gràcies a la seva gran quantitat de propietats medicinals fent-ne en les infusions.

Diverses de les seves propietats són: Digestiva, vomitiva, anti-colesterol, sedant, diürètic suau, anticancerígen, beneficiós per la pell i pel dolor articular i ajuda sistema nerviós.

Els romans utilitzaven aquesta planta per a fer medicines contra el dolor.

 

Bambú (Bambusa vulgaris)

MORFOLOGIA:

  • BAMBUSA: paraula de nova creació en llatí per designar aquesta planta.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

El bambú prové del Marathi i Gujarati, portat de l’Índia pels portuguesos. El mot va arribar a la Península a partir dels àrabs amb el mot Bambûh.

USOS:

Li diuen la planta dels mil usos. Es pot fer servir per material de construcció, fabricar objectes, en l’àmbit d’alimentació natural…

Els romans no en feien cap ús.