Pomera (Malus domestica)

MORFOLOGIA:

  • MALUS: del llatí malus, -i (substantiu, 2a declinació): pomer.
  • DOMESTICA: epítet llatí provinent de domus, -us (substantiu, 2a declinació): casa. Fa referència al cultiu domèstic.

ETIMOLOGIA:

La paraula poma prové de la paraula Pomum (fruit mengívol d’un arbre o arbust). D’aquí apareix la paraula Poma, Pomera i Pomer. La paraula Pomera és la que s’utilitza més en les terres del sud de Catalunya.

USOS:

La poma, el fruit del pomer, té propietats antiinflamatòries de l’aparell digestiu contra l’acidesa estomacal i antidiarreica i laxant.

En l’alimentació, els romans utilitzaven les pomes per acabar els banquets.

A nivell medicinal, la poma era un antídot. També era considerat un bon astringent o un bon estimulant estomacal alhora que tenia una dolçor especial. Centrant-nos en les flors i les fulles tenen propietats anticatarrals (bronquitis i tos sobretot), colesterol, hipotensor (propietat vasodilatadora) i per baixar la febre.

LLEGENDA

En la mitologia grega, la poma era un fruit sagrat, com expliquen moltes llegendes d’aquesta mitologia. Com per exemple les pomes de les Hespèrides o La poma de la discòrdia. En les Pomes de les Hespèrides explica la llegenda que al jardí de les Hespèrides creixia un arbre de pomes d’or que Zeus li havia regalat a Hera. La custòdia de l’arbre anava a càrrec d’un drac immortal, Ladó. Només les tres filles de Atles, que s’anomenaven Hespèrides, podien collir les pomes d’or.Cap mortal sabia cert on estava aquell jardí. En el viatge cap a l’oest Hèrcules es va trobar tres nimfes i els va preguntar on podia trobar el jardí. Les nimfes, que eren filles de Nereu, li van dir que el seu pare ho sabia, però el van avisar que havia de subjectar-lo; si no se li escaparia. Hèrcules el va trobar i se li va llançar damunt. Nereu va fer tot el possible per escapar-se, però no ho va aconseguir i aleshores es va rendir, Seguidament li va dir que trobaria aquest jardí a Àfrica, en el mont Atles. Durant el trajecte es va enfrontar amb el gegant Anteu i el va vèncer. Finalment Hèrcules va trobar el jardí, però el drac guardià anava avançant cap a ell amb intencions de matar-lo. Hèrcules el mat i va pujar cap a la muntanya on es va trobar amb el gegant Atles. Hèrcules li demanà si podia demanar-los a les seves filles que li colliren les pomes. Atles va acceptar però amb la condició que mentrestant li subjectara el món. Així va ser. Atles portà les pomes als peus de Hèrcules. Atles va intentar enganyar a Hèrcules perquè es quedés aguantant el món mentre ell li duia les pomes a Euristeu de Micenes, però Hèrcules va ser més llest; li va dir que l’ajudara a col·locar-se bé el món a l’esquena, amb un coixí per no fer-se mal. Quan Atles va accedir i va agafar el món, Hèrcules va començar a córrer. Hèrcules li portà les pomes a Euristeu però aquest va dir que les tornara de seguida per evitar que Hera, l’ama del jardí el castigués. Hèrcules les donà a la deessa Atena, que les tornà.

 

jardin-de-las-hesperides
El jardí de les Hespèrides de Edward Coley Burne-Jones (1833-1998).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *