Alzina (Quercus ilex)

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us: (substantiu, 4a declinació, femení/masculí): alzina, arbre o fusta.
  • ILEX: Ilex, -ilicis (substantiu, 3a declinació), [Nominatiu Singular Masculí, Vocatiu Singular Masculí, Nominatiu Singular Femení, Vocatiu Singular Femení]: alzina.

ETIMOLOGIA:

Femení de l’adjectiu ilicinus, -a, -um, substitut del clàssic iliceus, -a, -um, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre.

USOS:

  • Antiguitat: l’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’atiguitat, consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava. Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d’alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist. Abraham la revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.
  • Actualitat: S’utilitza l’escorça dels arbres joves en pols o en decocció. Per aplicar-ho a cremades, irritacions, eczemes i llagues. En gargares s’utilitza per la cura de llagues a la boca. Té propietats astringents.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *