Arxiu mensual: abril de 2017

- A-Z, F

Farigola (Thymus vulgaris)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • THYMUS: Thymum, -i (substantiu, 2a declinació, masculí): farigola.
  • VULGARIS: Vulgaris, -e (adjectiu de dues terminacions, 3a declinació, neutre): vulgar, ordinari.

ETIMOLOGIA:

Thymum, -i (En el català oriental s’anomena Farigola, que prové del llatí vulgar Ferricula. Mentre que en el català occidental s’anomena Timó i prové del llatí culte Thymus).

USOS:

És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

A l’antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor. Segons Columel·la, en el llibre Herbes, espècies i condiments en la cuina romana, els romans l’utilitzaven per donar millor gust a la mel i també s’usava com a condiment. S’utilitzava en moltes receptes i també com a medicina.

Actualment també s’utilitza amb objectius medicinals, com per exemple per la bronquitis, asma, laringitis, dispèpsia, pels tractaments de faringitis o estomatitis, o fins i tot també per a usos antibacterians o antiespasmòdics.

- A-Z, E

Espígol (Lavandula angustifolia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • LAVANDULA: forma del verb Lauo, laui, lautum (1a i 3a declinació, transitiu, intransitiu): netejar.
  • ANGUSTIFOLIA: Angustus, -a, -um (adjectiu, 2a declinació).

ETIMOLOGIA:

Espígol → Diminutiu de Spicum (espiga).

USOS:

Té usos medicinals, amb l’objectiu de tranquil·litzar, per perfumeria, pels seus olis, per fer de repel·lent de mosquits i per fer mel. Els romans assecaven les seves flors i les posaven dins la seva roba per a perfumar-la.

- A-Z, F

Figuera (Ficus Carica)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • FICUS: Ficus, -i, (substantiu, 2a declinació, masculí): figuera.
  • CARICA: Carex, caricis (substantiu, 3a declinació, femení): arbre amb fruits.

ETIMOLOGIA:

  • Ficus, -i (Figuera, ja que en llatí rebia aquest nom).

USOS:

Hi ha diverses llegendes que tenien com a protagonista la figuera, com Alexandria en el seu llibre Història de les plantes o el poeta Ferenico.

A l’Antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l’entrenament per als Jocs Olímpics.

En el món romà, la figuera més important fou la Ruminal, on, segons la mitología, van ser amamentats Ròmul i Rem, la qual va rebre un gran culte. En general, la Figuera rep un doble sentit en totes les regions mitològiques, ja sigui de prosperitat, fecunditat i abundància, a símbol d’esterilitat. En el quadre de Rubens podem veure Ròmul i Rem a sobre una figuera.

Imatge relacionada

Plini, al segle I ja fa constància d’aquest arbre en el llibre Les Illes A Les Fonts Clàssiques, “Totes les figues tenen un tacte suau: les madures, llavors a dintre; les que van madurant, un suc de llet;, les madures, la mel. Van envellint a l’arbre i, quan són velles, destil·len llàgrimes de goma. Es posen a secar les més apreciades per la seva exquisidesa i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses; després a Marrucin”, diu ell.

Solias i Huélamo al llibre La Cuina Romana expliquen que “la figa és una de les de les fruites bàsiques del món antic. Es menjava fresca, no com a postres, sinó com un acompanyament similar el pa.  També es menjava seca i, fins i tot, es donava a les oques perquè el fetge n’agafés la seva aroma i poder-ne fer el ficatum, l’antecedent del paté de foie.”

- A-Z, F

Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • FRAXINUS: Fraxinus, -i (substantiu, 2a declinació).
  • ANGUSTIFOLIA: Angustus, -a, -um (adjectiu, 2a declinació).
  • FOLIA: de folium,  -i (substantiu, 2a declinació, neutre).

ETIMOLOGIA:

Fraxinus, -i (el freixe de fulla petita agafa el nom a partir que en llatí rebia aquest nom).

USOS:

És una planta que s’ha utilitzat en la medicina popular, emprant-se l’escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques (al ser ingerida provoca una eliminació d’aigua i sodi en l’organisme, a través de l’orina), laxants (facilita l’evacuació de l’intestí de manera natural, sense provocar diarrea) i antiartrítiques (lubrica les articulacions). Els romans en feien servir la seva fusta per a fer principalment llances.

- A-Z, M

Marfull (Viburnum tinus)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • VIBURNUM: Viburnum, -i (substantiu llatí d’una espècie d’aquest gènere, anomenada “arbre caminant”).
  • TINUS: Tinus, -i (substantiu llatí que denominava a l’espècie en temps romans).

ETIMOLOGIA:

Marfull → Millefolium.

USOS:

Aquesta planta té usos ornamentals per les seves llustroses fulles, les seves grans flors i els seus fruits de colors metàl·lics.

Ingerir en grans quantitats els fruits del marfull pot provocar molèsties estomacals, tot i que les fulles, usades com a infusió, tenen accions contra la febre.

La tintura de marfull s’està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió. Les abelles s’aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se’l considera un arbust mel·lífer; també és molt utilitzat en jardineria per la seva floració espectacular. La recol·lecció d’aquesta espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i al País Valencià.

- A-Z, B

Boix (Buxus Semperuirens)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • BUXUS: Buxus, -i, (substantiu femení) o Buxus, -um, -i (substantiu neutre).
  • SEMPERUIRENS: és una paraula composta de l’adverbi semper i la forma verbal uirens que prové del verb de la 2a declinació, uireo. →sempre verd.

ETIMOLOGIA:

  • Boix (mena d’arbust) ←  Buxus.

USOS:

No s’utilitza en fitoteràpia. Les seves fulles s’han recomanat en afeccions psiquiàtriques i del sistema nerviós, com epilèpsia o histèria. En dosis elevades és una planta tòxica ja que té una certa capacitat narcòtica i sedant. En l’actualitat podem trobar objectes de fusta, com per exemple estris de cuina.

 

- A-Z, C

Cedre (Cedrus atlantica)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • CEDRUS: Cedrus, -i (substantiu, 2a declinació, masculí): cedre.
  • ATLANTICA: Atlanticus, -a, -um (adjectiu): atlàntic.

ETIMOLOGIA:

Cedre → cedrus.

USOS:

És el tipus de cedre el més resistent de tots els cedres i proporciona una bona fusta. Molt utilitzat per a l’ornamentació. També té diverses propietats medicinals i ajuda en la curació de les afeccions a les vies respiratòries . També és usat com a sedant en estat de tensió nerviosa i actua en el tractament de l’acné i les pells grasses, també és indicat per al tractament de la calvície, eczemes, dermatitis… Tot i que els romans, no en feien cap ús.

- A-Z, A

Arboç (Arbutus Unedo)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA: 

  • ARBUTUS: -i, (f), substantiu (2a declinació, nominatiu singular masculí).
  • UNEDO:  És un verb compost per unum i edo que significa que només se’n pot menjar un.

ETIMOLOGIA:

  • ARBUTUS, nom de l’arbust: cirerer d’arboç, arbocer (arbre).
  • UNEDO: significa que només se’n pot menjar un.

USOS:

  • Es fan confitures amb el fruit. Cal tenir en compte que el fruit quan es madur.
  • Conté petites quantitats d’alcohol.
  • Se’n fan begudes alcohòliques.
  • No te usos medicinals.

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer.

Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l’arbre de rebrotar després d’un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat. D’aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili a l’Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea.

 

- A-Z, A

Alzina (Quercus ilex)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us: (substantiu, 4a declinació, femení/masculí): alzina, arbre o fusta.
  • ILEX: Ilex, -ilicis (substantiu, 3a declinació), [Nominatiu Singular Masculí, Vocatiu Singular Masculí, Nominatiu Singular Femení, Vocatiu Singular Femení]: alzina.

ETIMOLOGIA:

Femení de l’adjectiu ilicinus, -a, -um, substitut del clàssic iliceus, -a, -um, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre.

USOS:

  • Antiguitat: l’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’atiguitat, consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava. Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d’alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist. Abraham la revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.
  • Actualitat: S’utilitza l’escorça dels arbres joves en pols o en decocció. Per aplicar-ho a cremades, irritacions, eczemes i llagues. En gargares s’utilitza per la cura de llagues a la boca. Té propietats astringents.

 

- A-Z, B

Bedoll (Betula pendula)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • BETULA: Betula, -ae (substantiu, 1a declinació).
  • PENDULA: Pendus, -a, -um (adjectiu de tres terminacions).

ETIMOLOGIA:

Beç (Bedoll, d’una sola base).

Bettius, reducció de la forma celta Betwa, d’on deriva com a diminutiu Betul, -los.

Base del llatí vulgar Betulos, llatí clàssic Betulla, d’on prové Bedoll.

USOS:

En l’antiga Roma, era considerat símbol de poder i autoritat, ja que les branques s’utilitzaven per fer corones per algunes persones importants. En l’actualitat s’utilitza com a ornament i també en l’àmbit alimentari, de construcció i medicinal.

  • En l’àmbit alimentari: s’utilitza com a edulcorant en alguns dolços i gomes per mastegar ja que no produeix càries. També entra en la composició d’aliments fabricats per a diabètics en no necessitar la insulina perquè l’organisme pugui metabolitzar-lo.
  • Construcció: la seva escorça, per la seva riquesa en olis, serveix de material aïllant, per exemple, per impermeabilitzar els sostres d’una casa. També s’ha utilitzat en la indústria dels automòbils,  pintures…
  • Medicinal: s’utilitza a la indústria farmacèutica per elaborar medicaments. La seva saba s’ha utilitzat fresca amb propietats terapèutiques com a un dels millors recursos tònics, per al tractament dels càlculs renals i per dissoldre l’arena dels ronyons.