- A-Z

Romaní (Rosmarinus officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • ROSMARINUS:
  • ROS: Ros, roris (mot de la 3a declinació, masculí): sumac.
  • MARINUS: Marinus, -a, -um (adjectiu femení): marí, del mar.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu Officinalis.

ETIMOLOGIA:

Romaní: prové del mot llatí Ros Marinus.

USOS:

El romaní és una de les plantes aromàtiques més valorades en cuina per el seu agradable olor i el sabor que aporta als aliments processats, tan carns com peixos i vegetals, sent un clàssic en alguns rostits al forn i guisos. S’utiliza tan fresc com sec. Entre les receptes més usuals que porten romaní figuren moltes salses de tomàquet, el “Xai al Romaní”, “xai rostit”, “Tomàquets amanits amb oli i romaní” o “Guisat de conill al Romaní”. Aquesta planta també s’usa per personalitzar olis i vinagres, incorporant una branca fresca a l’envàs on es conserven, el que aporta grans matrius al infusionar-se. A la cuina d’avantguarda s’utilitza aquesta tècnica però se sol desenvolupar confitant-se (cocció a baixa temperatura) el romaní als líquids. A Espanya i Itàlia s’ utilitza com part dels ingredients per la preparació de carnisseria amb embotits, especialment els procedents del porc. A Castella-La Manxa és habitual trobar-los cobrint elaboracions curades com la Canya de Llom (al romaní) o el Formatge manxego (al romaní), complint la doble funció d’aromatitzar i protegir el producte.

 

 

  • Els antics havien donat al romaní el nom d’ herba de les corones perquè s’entrellaçava en aquestes amb la murtra i el llorer. En alguns països, es col·loca encara una branqueta de romaní en mans dels difunts o es planta sobre la seva tomba.

 

 

 

  • En el llenguatge de les flors, el romaní és símbol de la bona fe i la franquícia.

 

 

 

  • A Europa a l’ Edat Mitjana circulava un tractat sobre les virtuts del romaní, atribuït a diversos autors (per exemple Arnald de Vilanova), que contenia vàries receptes Fierabràs del Quixot (I: XVII)

 

 

 

  • A Andalusia, on aquesta planta és molt popular, es diu que el romaní  va presentar assentament a la Verge Maria en la seva fugida a Egipte (en comptes d’atribuir-lo al ginebre com en altres zones) i que porta sort a les famílies que perfumen amb ell la seva casa per la nit de Nadal.

 

 

- A-Z, T

Tarongina (Melissa officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • MELISSA: prové del mot Melissus, -i (2a declinació, masculí): Melís.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu Officinalis.

ETIMOLOGIA:

Tarongina prové del mot àrab Turunga, que significa taronja. Un derivat d’aquesta és Tarongina, que prové del mot Torongina, com a nom d’herba medicinal, traduint Melissa. S’identifica com a Melissa Officinalis.

USOS:

Tracta la irritabilitat i els trastorns de son, també els trastorns digestius i l’herpes labial ja sigui amb infusions o extracte fluid.

- A-Z, S

Sàlvia (Salvia officinalis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • SALVIA: de la paraula llatina salvus,-a,-um (2a declinació, adjectiu): curar, salvar.
  • OFFICINALIS: prové del mot Officina, -ae (1a declinació, femení) i d’aquí fem l’adjectiu.

ETIMOLOGIA:

Sàlvia prové de la paraula llatina Salvia Officinalis, que sembla ser una paraula derivada de Salvus per les virtuts benèfiques d’aquesta herba.

USOS:

La sàlvia s’usa com a bactericida contra les afeccions respiratòries (refredats, mal de coll, tos…), també per combatre a les intoxicacions alimentàries. A l’antiguitat es creia que amb aquesta planta servia contra les malediccions i també servia en tractaments per als ulls. Els romans feien servir les seves fulles per rentar-se les dents.

- A-Z, T

Til·ler (Tilia Tomentosa)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • TILIA: Tilia, -ae (1a declinació, femení): til·ler.
  • TOMENTOSA: prové del mot llatí Tomentum, -i (2a declinació, neutre): borra, palla, clin (qualsevol material usat per omplir coixins).

ETIMOLOGIA:

  • El nom de Tomentosa prové del llatí Tomentosus, -a, -um, que significa “amb toment”, que fa referència a la part densa de darrere de les fulles.

USOS:

Les seves fulles, un cop caigudes, proporcionen un humus d’alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients. També són usades com a tranquil·litzant o somnífers, preparats en forma d’infusió anomenada til·la. Les seves flors són molt aromàtiques i són conegudes per les seves propietats curatives per combatre refredats o altres afeccions. Està documentat que a Roma feien servir la fusta de Til·ler per dibuixar-hi a sobre.

Retrat de dona. Probablement Tebes (Egipte), c.160-180 dC.Fusta de til·ler pintada a la encàustica. Musée du Louvre © Musée du Louvre, Dist. RMN / Georges Poncet
Retrat de dona. Probablement Tebes (Egipte), c.160-180 dC.Fusta de til·ler pintada a la encàustica. Musée du Louvre © Musée du Louvre, Dist. RMN / Georges Poncet.
- A-Z, S

Surera (Quercus suber)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • QUERCUS: Quercus, -us (Substantiu, 4a Dec. Femení / Masculí): alzina, arbre o fusta.
  • SUBER: epítet llatí que prové del mot llatí suber, -eris: suro.

ETIMOLOGIA:

La paraula suro prové del llatí Suber, -eris. En el català oriental s’utilitza el derivat Surera per denominar l’arbre.

USOS:

Les alzines sureres s’exploten des de l’antiguitat, però amb l’aparició del tap de suro a mitjants del segle XVIII, la demanda ha augmentat. Els principals productes que s’aprofiten són l’escorça i els fruits. De l’escorça, se n’extreu el suro i el pelegrí (un material que es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats), i el fruit, les glans, són l’aliment de diversos animals, com els porcs.

 

- A-Z, N

Negundo (Acer negundo)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • ACER: Acer, acris, acre, (adjectiu, 3a declinació): punxegut, agut, punyent.
  • NEGUNDO: epítet llatí.

ETIMOLOGIA:

  • Negundo: epítet específic que prové del sànscrit (una de les 22 llengues oficials de l’India i una de les llengües indoeuropees més antigues documentades) nirgundi o nurgundi. Denomina a un arbust o un arbre petit.

USOS:

Principalment és un arbre ornamental, ja que, al tenir mala fusta i la seva capacitat de produir fruits, no s’utilitza gaire per construcció o altres aspectes. És possible que els romans també l’utilitzessin com arbre ornamental.

- A-Z, P

Pomera (Malus domestica)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • MALUS: del llatí malus, -i (substantiu, 2a declinació): pomer.
  • DOMESTICA: epítet llatí provinent de domus, -us (substantiu, 2a declinació): casa. Fa referència al cultiu domèstic.

ETIMOLOGIA:

La paraula poma prové de la paraula Pomum (fruit mengívol d’un arbre o arbust). D’aquí apareix la paraula Poma, Pomera i Pomer. La paraula Pomera és la que s’utilitza més en les terres del sud de Catalunya.

USOS:

La poma, el fruit del pomer, té propietats antiinflamatòries de l’aparell digestiu contra l’acidesa estomacal i antidiarreica i laxant.

En l’alimentació, els romans utilitzaven les pomes per acabar els banquets.

A nivell medicinal, la poma era un antídot. També era considerat un bon astringent o un bon estimulant estomacal alhora que tenia una dolçor especial. Centrant-nos en les flors i les fulles tenen propietats anticatarrals (bronquitis i tos sobretot), colesterol, hipotensor (propietat vasodilatadora) i per baixar la febre.

LLEGENDA

En la mitologia grega, la poma era un fruit sagrat, com expliquen moltes llegendes d’aquesta mitologia. Com per exemple les pomes de les Hespèrides o La poma de la discòrdia. En les Pomes de les Hespèrides explica la llegenda que al jardí de les Hespèrides creixia un arbre de pomes d’or que Zeus li havia regalat a Hera. La custòdia de l’arbre anava a càrrec d’un drac immortal, Ladó. Només les tres filles de Atles, que s’anomenaven Hespèrides, podien collir les pomes d’or.Cap mortal sabia cert on estava aquell jardí. En el viatge cap a l’oest Hèrcules es va trobar tres nimfes i els va preguntar on podia trobar el jardí. Les nimfes, que eren filles de Nereu, li van dir que el seu pare ho sabia, però el van avisar que havia de subjectar-lo; si no se li escaparia. Hèrcules el va trobar i se li va llançar damunt. Nereu va fer tot el possible per escapar-se, però no ho va aconseguir i aleshores es va rendir, Seguidament li va dir que trobaria aquest jardí a Àfrica, en el mont Atles. Durant el trajecte es va enfrontar amb el gegant Anteu i el va vèncer. Finalment Hèrcules va trobar el jardí, però el drac guardià anava avançant cap a ell amb intencions de matar-lo. Hèrcules el mat i va pujar cap a la muntanya on es va trobar amb el gegant Atles. Hèrcules li demanà si podia demanar-los a les seves filles que li colliren les pomes. Atles va acceptar però amb la condició que mentrestant li subjectara el món. Així va ser. Atles portà les pomes als peus de Hèrcules. Atles va intentar enganyar a Hèrcules perquè es quedés aguantant el món mentre ell li duia les pomes a Euristeu de Micenes, però Hèrcules va ser més llest; li va dir que l’ajudara a col·locar-se bé el món a l’esquena, amb un coixí per no fer-se mal. Quan Atles va accedir i va agafar el món, Hèrcules va començar a córrer. Hèrcules li portà les pomes a Euristeu però aquest va dir que les tornara de seguida per evitar que Hera, l’ama del jardí el castigués. Hèrcules les donà a la deessa Atena, que les tornà.

 

jardin-de-las-hesperides
El jardí de les Hespèrides de Edward Coley Burne-Jones (1833-1998).
- A-Z, N

Noguera (Juglans regia)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • JUGLANS: del llatí Juglans, abreviació de Jovis (Júpiter) i glans (substantiu, 3a declinació) que significa els fruits de Júpiter.
  • REGIA: Regia, -ae (Adjectiu, 2a declinació) : Reial.

ETIMOLOGIA:

Juglans, nom antic de la noguera. Deriva del llatí i significa “Nou de Júpiter”. Regia, vol dir reial.

USOS:

De la noguera es mengen els fruits (nous) principalment secs a causa del seu alt valor nutritiu. També s’usa per a la reducció del colesterol, nodrir el sistema nerviós i mantenir les seves funcions (del sistema nerviós) i té propietats regeneratives.

A part del fruit, es fa una infusió de fulles de noguera amb propietats aperitives, és a dir, fa entrar la gana, per estimular i evitar la retenció de líquids, per a tractar infeccions urinàries o els càlculs renals.

 

- A-Z, L

Lligabosc (Lonicera etrusca)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • LONICERA: Nom llatinitzat de Adam Lonitzer.
  • ETRUSCA: Etruscus,-a,-um (adjectiu de 3 terminacions) vol dir estruc que venia de la regió de la Itàlia central, avui en dia es diu Toscana.

ETIMOLOGIA:

  • La paraula lligabosc prové del verb lligar, Ligare en llatí.

USOS:

El lligabosc és una espècie emprada principalment en les malalties respiratòries com la tos, l’asma, el refredat, la bronquitis, la grip, la tuberculosi…

També és emprada per a la tonificació del fetge i ajuda a la neteja de productes tòxics ingerits ( l’alcohol principalment). Emprada també contra les pedres als ronyons, artritis i retenció de líquids.

En els seus usos externs, el lligabosc s’usa contra ferides, les angines, contra el sangrat de les genives i les arrugues.

Antigament es preparava un xarop de lligabosc. Després de prendre’l, els malalts, lleugerament intoxicats, vomitaven i això els proporcionava alleujament.

 

 

- A-Z, G

Ginebró (Juniperus communis)

Deixa un comentari

MORFOLOGIA:

  • JUNIPERUS: nom provinent del llatí iuniperus, -i (substantiu, 2a declinació) que és el nom del ginebre.
  • COMMUNIS: nom provinent del llatí Communis, -e (adjectiu, 3a declinació): epítet llatí que significa comú o vulgar.

ETIMOLOGIA:

Juniperus (provinent del llatí iuniperus que usaven per determinar el nom del ginebre).

USOS:

Està considerat un tònic estomacal. Es feia servir com a antisèptic de les vies urinàries en casos de cistitis. El ginebró entra en la composició de diversos licors, entre ells la ginebra, a la qual confereix aroma.

Un ús molt antic d’aquesta planta va ser com a fumigant. Es cremaven les branques verdes i, en alguns casos, també les baies, per purificar l’aire de les habitacions on estaven els malalts o per prevenir la disseminació d’infeccions.