El dimarts dia 7 de març vam fer una sortida a Borgonyà i a Manlleu per tal de conèixer com es vivia en una colònia tèxtil i com era el treball en una fàbrica de filatura en plena revolució industrial.
La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter i toca amb el terme municipal de Sant Vicenç de Torelló. Es tracta d’un complex industrial i residencial, amb naus construïdes entre el segle XIX i XX. La part industrial i residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. A part de visitar el museu, vam fer un recorregut pel poble per tal d’observar les cases on vivien els treballadors, els xalets dels directius de la fàbrica, la casa de l’administrador, i la del mestre. Ben a prop s’hi conserva encara el casino i l’església amb la “casa cuna” on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Al 1890 es va constituir la societat escocesa “Nuevas Hilaturas del Ter S.A.” i es va construir una fàbrica de filatures al costat del riu, que proporcionava l’energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d’una resclosa i un canal. L’origen anglès es va veure reflectit en les construccions fetes de pedra i de maó. Aviat es van obrir establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el centre recreatiu. A l’any 1897 ja hi havia uns 5000 treballadors i al 1903 els Coats i els Fabra van unir-se per fundar la Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats. La fàbrica es va expandir i va tenir un gran èxit durant moltes dècades fins que a l’any 1973 va esclatar la crisi al sector tèxtil, van acomiadar molts treballadors i va començar el lent traspàs de competències fins que l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló va fer-se càrrec de tots els serveis públics i la fàbrica tancava les portes l’any 2000.
La visita a totes les instal·lacions va ser tan interessant i intensa que quan ens vam trobar les dues classes només vam tenir temps d’esmorzar ràpid i agafar l’autobús per anar cap a Manlleu, al Museu Industrial del Ter.
Quan vam arribar, encara faltaven unes dues hores per fer les activitats previstes i vam tenir temps de jugar una bona estona al parc i dinar tranquil·lament.
En arribar al museu, ens va rebre en Quim, “un fantasma del passat”, que havia treballat a la fàbrica de filatura fa uns 150 anys. Amb aquest viatge en el temps, va explicar-nos com es transformava el cotó en fil i va mostrar-nos el funcionament de les màquines gràcies a la Turbina Fontaine, moguda per la força de l’aigua del riu Ter. Després de passejar-nos pel Museu i d’observar les diferents maquetes, vam poder veure dos audiovisuals que reproduïen com vivien els homes i les dones en aquella època, concretament a finals del segle XIX i durant el s. XX. El que ens va cridar més l’atenció va ser que la major part de la mà d’obra que hi treballava era femenina i que, per fer la mateixa feina que els homes, les dones cobraven la meitat.
La veritat és que vam passar un dia fantàstic, complert, de joc i d’informació, que va complementar el treball per projectes sobre les màquines que vam iniciar aquest segon trimestre.
