El divendres dia 21 d’octubre va venir a l’escola un noi rus. Feia tot just una setmana que havia fugit del seu país per tal de no haver d’anar a la guerra contra Ucraïna i havia arribat a Vic.

És un noi de dinou anys, alt, prim, de cabell castany, curt i arrissat. Ens va sorprendre per la seva timidesa i educació. Va passar tota la tarda amb nosaltres. La primera sessió la va fer a 6è B i la segona a 6è A. Les dues classes juntes havíem preparat l’entrevista i ell ens va anar responent una a una les preguntes que li vam fer en anglès.

En Dany ens va transmetre pau i tranquil·litat amb la seva manera de ser i de parlar. Ens va dir que treballa d’informàtic, que li agraden molt les matemàtiques, caminar i pujar muntanyes. Se’l veia feliç i content fins que li vam formular preguntes relacionades amb la guerra. Aleshores, la seva expressió de cara va canviar i ens va explicar que està trist per haver abandonat la seva família i perquè hi ha gent que pateix i mor a conseqüència d’aquesta guerra que, com totes les lluites, no té cap mena de justificació.

Vam estar molt contents i contentes d’estar amb ell però, sobretot, ens va agradar molt els valors que, de forma indirecta, ens va transmetre. La importància que tenen els amics, la   família… i que no hi ha res tan essencial com poder viure en pau.