La semana passada vam anar a visitar les Coves del Toll. Va ser molt interessant. Ens van explicar un munt de coses sobre la prehistòria. Es veu que fa milers i milers d’anys, aquella cova havia estat habitada per homes primitius. Dins la cova s’hi van trobar restes humanes i també de molts animals. Sembla impossible que aquells paratges estiguessin habitats per ossos de les cavernes, lleons, rinocerons… Les restes que vam poder veure dins la cova eren rèpliques; les autèntiques es troben al Museu de Moià.
També vam veure diferents tipus de cabanes com les que construien en aquella época i ens varem fer un bronzidor. Sabeu què és i per a què servia ? Doncs si ho demaneu als vostres petits exploradors segur que us ho expliquen la mar de bé
(Perdoneu la qualitat d’algunes fotos. Entre que dins la cova i les cabanes era fosc i que un dels mòbils utilitzat era quasi del pleistocè, n’han sortit unes quantes de borroses !)

Mireu mireu…..era això ! Després de tant pensar i tant treballar….ens ha germinat el cap !

Mireu el video perquè…..alguna cosa està a punt de passar!

Hola família !
Durant aquests dies ens han passat moltes coses que us hem d’explicar. Malauradament, tot i les provisions de menjar que els hi vam deixar, hem tingut unes quantes baixes després del pont de l’1 de maig. Ara hem pres consciència que són uns animals delicats, que els cal canviar cada dia les fulles d’heura perquè estiguin més fresquetes i no es poden quedar sense aigua.
Els valents supervivents estan creixent molt ràpid i quan obrim el terrari per netejar-lo o per posar fulles tendres, tenen moltes ganes de sortir i conèixer món. Mireu-los quin goig que fan!
Ens van arribar que no feien ni dos centímetres de llargada i ara, alguns ja arriben fins a set ! si segueixen aquest ritme de creixement aviat necessitaran un terrari més gran !
Uf ! Notícies d’última hora: Dues baixes més ! No sabem ben be per què passa això. Seguirem observant atentament…

El matí del 25 vam anar a escoltar els contes, amb els quals, l’Eva Martínez ens volia sorprendre. L’Eva és mestra d’anglès i especialista en Educació emocional i en el treball pedagògic amb contes i narracions. Aquests són els que va triar per a nosaltres:

• La mosca de Gusti
• La gran fàbrica de les paraules d’Agnès de Lestrade
• The giving tree de Shel Silverstein

Uns contes que ens van fer anar des de la sorpresa al riure amb La Mosca,
a la bonica història d’amor del Dídac i l’Aura a La gran fàbrica de les paraules i
acabant amb una relació d’amistat/amor i de donar/rebre d’un nen i un arbre a The giving tree. Un viatge personal cap al nostre interior.

Gràcies Eva per fer-nos sentir tantes emocions.

Aquesta tarda, coincidint amb la setmana de Sant Jordi hem tingut la sort de comptar amb la visita de Josep Tió. A més de ser l’avi d’en Roger Marrodán, en Josep ha estat molts anys professor a la universitat Autònoma de Barcelona i també a la Universitat de Vic. Moltes de les mestres que estem treballant en aquesta escola, hem tingut el privilegi de ser alumnes seves quan encara estudiàvem a l’Escola de Mestres de Vic.
Ens ha explicat dos contes que ens han deixat amb la boca oberta: El primer ha estat L’Esperdenyeta, una rondalla mallorquina divertidíssima, i el segon, que era una llegenda, estava ubicada prop de casa nostra, a la Serra que separa les comarques d’Osona i el Ripollès: El Cavaller de Milany. Aquesta història era més seriosa, però ens ha agradat molt i ens ha fet pensar una mica sobre un tema tant delicat com és la mort.
Moltes gràcies Josep, ens has regalat una estona gairebé màgica !

Ai sí, ha estat una espera llarga…però al final ho hem aconseguit ! Les criatures ja són aquí !
Havien d’arribar deu insectes pal, però la sorpresa és que dins la capseta n’hi havia 14. Després de fer una inspecció ocular acurada vam procedir a fer el “trasllat” dels nous companys a dins dels seus respectius terraris i, durant el procés, ens vam adonar que hi havia una baixa. Ens va saber greu, però ja se sap, són molt delicats i no sabem ben be quan es devia produir el fatal accident. Sense desanimar-nos vam procedir a fer una observació del malaurat insecte amb unes lents binoculars de gran augment: uf !!! Sort que són tant petits….Si fossin de la mida d’un gos hi hauria hagut corredisses.
Ara els cuidem cada dia i esperem que creixin ! Us seguirem informant.

Sí sí…..el temps passa volaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant !

Com sempre diem: una petita mostra d’una gran feina !
Moltes gràcies per la vostra ajuda i col.laboració en aquesta tasca. De debò que l’esforç ha valgut la pena !

Diuen que per carnaval tot s’hi val ! …I sinó …mireu