Category Archives: nazisme

Camp de concentració de Mathausen

El municipi de Mauthausen, a l’Alta Àustria, està situat a la confluència del Danubi i l’Enns, i entre 1938 i 1945 hi va haver un camp de concentració nazi que tenia internats, entre d’altres, republicans espanyols procedents de l’exili. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l’annexió d’Àustria al Reich. El camp de Mauthausen, situat dalt d’un turó a escassos tres quilòmetres de la població, va ser el centre d’un grup de 49 subcamps o “kommandos” (grups de treball, dins i fora del camp) situats en un radi força ampli.

Unes 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen i els seus “kommandos” o subcamps, i unes 120.000 hi van morir. Fins a principis de 1940, el grup més nombrós de deportats eren presos polítics, austríacs i alemanys, presos comuns i polonesos. A partir del maig, l’ocupació francesa va fer caure en mans dels nazis nombrosos republicans que s’havien refugiat al país veí i havien ajudat l’exèrcit francès. Amb tot, els alemanys van posar-los a disposició del govern franquista. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Serrano Súñer, va renunciar a fer-se’n càrrec al·legant que no els reconeixia com a espanyols i, finalment, els republicans van anar a parar al camp de Mauthausen. Dins del camp, els nazis els van col·locar en el triangle blau dels apàtrides.

Arran de la invasió de la Unió Soviètica el 1941, milers de soviètics van ser internats a Mauthausen, com també tots aquells homes que els alemanys van detenir al seu pas per Europa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp de concentració hi van anar a parar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.

Els nazis consideraven tots els detinguts que enviaven a Mauthausen de grau III, irrecuperables, i els destinaven a ser exterminats o a treballs forçosos de per vida. En el cas dels republicans catalans i espanyols, els consideraven detinguts de demostrada hostilitat vers el règim nazi: havien lluitat contra els militars insurrectes durant la Guerra Civil espanyola i en les files franceses contra Alemanya.

Els grups de treball dins del mateix camp eren molt variats: des dels privilegiats peladors de patates a la cuina, els destinats als magatzems i als serveis de neteja interna del camp, o els infermers del “revier” (infermeria), fins als més degradats, que feien feines horribles, com els destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris -els “sonderkommando”, escamots especials-, així com els destinats a la companyia de càstig, encarregada de pujar els blocs de la pedrera fins a l’exterior del camps. Aquests darrers, amb escasses possibilitats de supervivència. Els “kommandos” externs encara tenien un caràcter més divers: treball en fàbriques de guerra o en la construcció de vies de comunicació o obres hidràuliques. Un bon nombre de deportats catalans van anar a parar als “kommandos” externs de Redl-Zipf, Wöcklabrück, Ternberg o Ebensee, que depenien de Mauthausen.

Cada dia despertaven els presos amb una sirena i els cridaven a la formació matinal a la plaça de recomptes, l'”Apellplatz”, cap a les cinc del matí, tot i que l’horari d’estiu i el d’hivern eren diferents. Els donaven el brou anomenat “cafè” i marxaven a treballar amb els respectius “kommandos”. Al migdia rebien un litre de sopa preceptiu, a base de peles de patata i naps, i immediatament després tornaven a la feina. Al vespre, de retorn al camp, es tornava a fer el recompte de presos i es repartia la ració diària de pa, amb margarina i salami un cop per setmana. Després d’una breu estona de lleure, hi havia el toc de retreta i el silenci nocturn.

Aquesta ignomínia va durar fins que, amb l’arribada de l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley, el camp va ser alliberat el 5 de maig.

http://www.3cat24.cat/noticia/180376/societat/El-camp-de-concentracio-de-Mauthausen

6491_mauthausengate

Relació entre Hitler i Franco – Entrevista d’Hendaia

L’entrevista d’Hendaia es va produir el 23 d’octubre de 1940 , on Francisco Franco es va entrevistar amb Adolf Hitler, acompanyats dels seus ministres d’Afers exteriors, Ramón Serrano Suñer (Espanya) i Joachim von Ribbentrop (Alemanya). El resultat va ser que Espanya finalment no va entrar en la guerra com a bel·ligerant, encara que avui dia es discuteix si això va succeir perquè Hitler no estava disposat a cedir a les demandes formulades per Franco com a requisit per entrar a la guerra, si Franco va elevar les seves peticions en forma excessiva i intencional per descoratjar a Alemanya i així aconseguir la neutralitat del país, o si va ocórrer una barreja d’ambdós factors.

També es discuteix fins que punt la informació secreta que li va passar Wilhelm Canaris (qui li va assegurar a Franco, a esquena d’Hitler, que Alemanya no guanyaria la guerra), influeixo en les decisions que posteriorment prengués Franco. Les demandes territorials sostingudes com a punt partida per ambdues dictadures per afrontar les negociacions eren:

  • Per part d’Hitler, la cessió d’una de les Illes Canàries, una base naval en Mogador o Agadir i, pel que sembla, la illa de Fernando Póo.
  • Per part de Franco, a més de la colònia britànica de Gibraltar, el lliurament a Espanya de Orà, el Marroc i Guinea, tres parteixes integrants de l’imperi colonial francès. A més es va suggerir la possibilitat de lliurar als espanyols també el Rosselló francès.

Així i tot, uns altres creuen que si Hitler (o tal vegada Mussolini) hagués exercit una ferma pressió sobre Franco, és de preveure que tard o d’hora s’hauria aconseguit l’entrada d’Espanya en la guerra del costat de l’Eix. Però Hitler va canviar els seus plans, tal vegada atabalat per assumptes més urgents (preparar la Operació León Marí o la Operació Barbarroja), o estimant que l’entrada d’Espáña en la guerra no seria decisiva ni d’importància ineludible.

cal indicar que Hitler considerava que el Lebensraum o “espai vital” del III Reich estava a Europa Oriental i no en el Mediterrani o el nord de Àfrica; això impulsava l’expansió germana a costa de la Unió Soviètica i per això Hitler va aconseguir forçar reeixidament a països com Hongria, Eslovàquia, o Romania, perquè s’uneixin a la guerra en suport de l’Eix. Espanya, per la seva posició geogràfica perifèrica, va poder evitar les pressionis nazis en tal sentit

La veritat és que va ser més aviat la sort de la història i l’esdevenir dels acontecimienos el que va ajudar a Franco a solucuonar aquest dilema i no com s’ha volgut mostrar després en la propaganda del franquisme, una “habilitat preclara del Cabdill” per veure més enllà dels esdeveniments històrics.[1]

Article extret de la pàgina Wiki lingue

Espai Vital

La manca d’espai vital dels pobles blancs és un problema comú a la confederació europea. Però en les circumstàncies actuals el problema no és la manca d’espai o recursos, sinó la baixíssima taxa de natalitat dels nostres pobles.

Les zones que actualment dominen els pobles blancs podrien acceptar sense problemes greus una població deu vegades major.

Actualment el problema greu és evitar que les masses de color envaeixin Europa i els territoris blancs, no per les branques, sinó per la invasió demogràfica fomentada pel sionisme.

En la lluita per la supervivència i desenvolupament dels nostres pobles no hem de descartar la necessitat o la possibilitat, malauradament, d’un enfrontament bèl.lic amb pobles no blancs.

Per això difondre i alimentar idees pacifistes i integristes en les circumstàncies actuals, quan el món no blanc s’està preparant per envair sota la pressió de la seva incapacitat per a alimentar-se, és una flagrant traïció a Europa.

S’han d’evitar, per tots els mitjans, les situacions semblants a les del Brasil o Estats Units, on el caos racial amenaça totalment la supervivència de la nostra raça. La presència massiva d’altres races entre els pobles blancs ha de ser evitada costi el que costi.

A. Hitler: La meva Lluita.

La gran indústria i el nazisme

Més o menys s’han determinat ara aquestes influències; es tracta d’alguns caps de la gran indústria que van ser els primers a fomentar el moviment hitlerià amb l’esperança de destruir, gràcies als nazis, el poder dels socialdemòcrates (…). Sens dubte, el programa de Hitler comporta mètodes demagògics difícils de conciliar amb un règim capitalista sanament comprès, però la idea era que els nacionalsocialistes, sòlidament enquadrats pels elements conservadors i cridats a participar en les responsabilitats de poder, es presentarien per si mateixos a tots els enfocaments necessaris.

Comentaris del diari francès

Le Temps, 1933

L’Holocaust, 60 anys després

L’any 2005 es va complir el 60è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial. Les tropes vencedores van anar descobrint els camps de concentració i d’extermini, i es van quedar horroritzades quan van veure les condicions en què estaven els supervivents i quan van començar a calcular les dimensions dantesques de la carnisseria.

El descobriment de l’Holocaust va fer que s’iniciés una reflexió sobre el fenomen del genocidi i va posar de manifest que, perquè s’esdevingui alguna cosa així, hi ha d’haver molta gent disposada a participar en la matança i disposada a acusar les víctimes o, simplement, que decideix mirar cap a un altra banda mentre passa tot això.

Per tot plegat, l’Holocaust és un moment crític de la història, que es manté viu a la nostra memòria i que ens fa conscients dels extrems als quals pot arribar la brutalitat humana.

Història. 4t.d’ESO. Ed. Santillana. Pàg. 182.

La presa de poder dels nazis

Entrem al Reichstag per proveir-nos d’armes a l’arsenal mateix de la democràcia. Ens presentem a diputats per paralitzar la democràcia de Weimar amb la seva mateixa ajuda. Si la democràcia és tan estúpida que ens concedeix dietes i viatges pagats per a la nostra tasca inclement, pitjor per a ella (…).

Si en aquestes eleccions aconseguim introduir de 60 a 70 agitadors del nostre partit en diversos Parlaments, l’Estat finançarà el nostre equip de combat (…).

També Mussolini va entrar al Parlament i, malgrat això, no trigà gaire a desfilar amb els seus “camises negres” per Roma (…). No cal creure que el parlamentarisme sigui la nostra fita. (…). Venim com a enemics! Venim com el llop que ataca el ramat (…)!

Declaracions de J. Goebbels a Der Angriff, 1928

Història del Món Contemporani, 1r. Batxillerat, Ed. Vicens Vives, Pàg. 189.

goebbels1b

Catalans i espanyols en els camps de concentració.

També hi va haver catalans i espanyols de la resta de l’Estat que van ser capturats pels nazis i tancats en camps de concentració. Eren militants socialistes i comunistes, que van ser fets presoners per les seves idees polítiquesi per haver participat en la resistència contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Molts van morir durant la captivitat, però encara queden supervivents que ens ofereixen el testimoni d’aquella experiència terrible.

Història 4t. d’ESO, ED. Santillana. Pàg.181

L’educació dels joves

És amb la joventut amb el que començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats (…), ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant (…). Però la meva esplèndida joventut! Quin material humà! amb ells podré construir un món nou.

La meva pedagogia és dura. Educarem una joventut davant de la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. Així és com la vull. Sabrà suportar el dolor. No hi vull trobar res de feble ni de tendre.

Vull que tingui la bellesa i la força de les feres joves. L’ensinistraré en tots els exercicis físics. Abans que res, que sigui atlètica (…).

No vull cap tipus d’educació intel·lectual. El saber no faria una altra cosa que corrompre les meves joventuts. Només que sàpiguen allò que puguin aprendre per mitjà del lliure exercici de la curiositat i l’emulació. L’única ciència que exigiré a aquests joves és el domini de si mateixos. Aprendran a vèncer la por.

Hermann Rauschning: Hitler m’ha dit, 1939.

joventuts-hitleriana

Fragment del llibre “Mein Kampf ” d’A. Hitler

La concepció racista pren en consideració el valor de les diverses races primitives de la humanitat (…). No creu en la seva igualtat, però en reconeix la diversitat i el valor més o menys elevat.  Aquest coneixement li confereix l’obligació, seguint la voluntat eterna que governa el món, d’afavorir la victòria del millor i del més fort, i exigir la subordinació dels pitjors i dels més febles. (…)  Tot el que actualment tenim de civilització humana, d’obres artístiques, de ciència i de tècnica és, gairebé exclusivament, producte de l’activitat creadora dels aris. (…) Ells són els fundadors d’una humanitat superior. (…) Per tant, els aris tenen assenyalat el camí clarament: han de conquerir i sotmetre els homes de raça inferior i organitzar les seves activitats pràctiques seguint la seva voluntat i d’acord amb els seus interessos.

hitler2