És amb la joventut amb el que començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats (…), ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant (…). Però la meva esplèndida joventut! Quin material humà! amb ells podré construir un món nou.
La meva pedagogia és dura. Educarem una joventut davant de la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. Així és com la vull. Sabrà suportar el dolor. No hi vull trobar res de feble ni de tendre.
Vull que tingui la bellesa i la força de les feres joves. L’ensinistraré en tots els exercicis físics. Abans que res, que sigui atlètica (…).
No vull cap tipus d’educació intel·lectual. El saber no faria una altra cosa que corrompre les meves joventuts. Només que sàpiguen allò que puguin aprendre per mitjà del lliure exercici de la curiositat i l’emulació. L’única ciència que exigiré a aquests joves és el domini de si mateixos. Aprendran a vèncer la por.
Hermann Rauschning: Hitler m’ha dit, 1939.
