A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com les seves aplicacions (…) pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pel simple fet de ser nombre, pugui durigir les societats humanes; també nega que aquest nombre pugui governar per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar per mitjà d’un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en els quals, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (…).

El feixisme no creu en la possibilitat ni en la utilitat de la pau perpètua. Rebutja, per tant, el pacifisme (…). Només la guerra pot elevar totes les energies humanes al màxim de tensió i imprimeix un segeix de noblesa als pobles que tenen la virtut d’afrontar-la (…). Per tant, la nostra és una doctrina que es basa en el postulat prèviament establert que la pau és aliena al feixisme (…). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot a la vida dels individus (…), és un nou estil de vida italià.

Benito Mussolini: La doctrina del feixisme. 1932.