Depèn de les aus, en general, les cries viuen amb els progenitors fins que comencen a volar i abandonen el niu, algunes ho fan ràpidament. Per exemple les cries de les cigonyes no surten del niu fins els 50 o 60 dies.

Algunes espècies de pingüins trien companya per a tota la vida.

Hi ha espècies que viuen formant colònies com els pingüins, els flamencs …

Moltes aus quan migren ho fan formant grans estols.

Els  rossinyols mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l’any anterior, on sovint s’aparellen amb la mateixa femella.

Les orenetes  comunes  són uns ocells gregaris, això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint fins i tot nien en colònies. A l’època de les migracions volen moltes orenetes juntes.

La majoria del ocells viuen a terra i es desplacen per l’aire. Aquí posarem alguns exemples de llocs habitats per algunes aus.

• Algunes gavines viuen a l’Antàrtida i mengen cargols marins.

• El Xatrac Àrtic, de bec vermell a l’estiu i negrós a l’hivern, que fa les migracions més llargues entre tots els ocells, viu al pol.

• Unes altres com el Tallarol groc als boscos.

• D’altres com la Cigonya a vegades als pobles.

• La Merla d’Aigua als rius.

• La Polla Blava a les zones pantanoses.

• Els Voltors als prats.

• A la jungla hi pots trobar Ibis Vermells.

• El Correcamins habita en els deserts del sud dels Estats Units (Geococcyx californianus). L’Àguila als penya segats.

• El Puput: no li agrada el fred i per això viu en zones baixes.

• El Colom: viu en ciutats i pobles.

• Raspinell Comú: viu on hi hagi arbres, tant al litoral com al pins dels Pirineus.

• Cadernera: viu a tot arreu, tot i que prefereix les zones assolellades.

• Pit – Roig: viu a tota mena d’ambients amb presència d’arbres.

• Cargolet: és comú durant la tardor l’hivern arreu de Catalunya.

• Picot verd: viu als ambients forestals de tota mena.

• Guacamai Blau: viu al Brasil.

• Els Pingüins: poden viure a l’Antàrtida, a les illes del voltant de l’Antàrtida a les illes Malvines, al sud de l’Àfrica, al sud de Oceania i a les costes de Magallanes.

Les malalties de les aus poden ser diverses, entre altres tenim :

• La grip aviaria és una malaltia contagiosa que afecta principalment a les aus de corral, pot ser mortal al 100%, sovint només poden viure unes 48 hores.

• Paràsits interns i externs que són uns microorganismes que busquen unes substàncies que fa l’animal en qüestió .

• Pandèmia que es una malaltia que pot afectar una població sencera, pot afectar a persones i animals.

• Infeccions, la gota, verola aviar i bronquitis.

Depèn de l’espècie, algunes viuen entre 10 o 15 anys. Altres com el lloro poden arribar a viure 80 anys.

Els pingüins poden viure fins a 20 anys.                                

Segons l’espècie d’au els nius són diferents. En el cas del trencalòs el niu està fet d’herba, cabell, pell i ossos.

Poden construir els nius en llocs diferents, en una cova o un penya segat, en  els arbres, a les teulades dels edificis, …

En els nius no només hi ha branques com ens pensem si no també  podem trobar : teles  i papers cordes tires per cordar bosses i fins i tot els corbs utilitzen  paper d’alumini.

Algunes aus poden volar. Tenen dues ales que baten amunt i avall per volar. Els ossos i en general el seu cos, són poc pesants, i això facilita que les aus es puguin enlairar.

Entre els animals migratoris, les aus són probablement els exemples més coneguts. Algunes

aus, fins i tot, canvien d’hemisferi, realitzant recorreguts de milers de quilòmetres. D’aquesta

manera aprofiten les estacions favorables i no han de suportar mai l’hivern.

Algunes aus migren però d’altres no.

Quan migren busquen llocs més càlids, aliments i també reproduir-se. Algunes aus, fins i tot, canvien d’hemisferi, realitzant recorreguts de milers de quilòmetres. D’aquesta manera aprofiten les estacions favorables i no han de suportar mai l’hivern.

Són animals vertebrats. De sang calenta. La majoria tenen el cos adaptat per poder viure al medi aeri, moltes poden volar.

El cos està dividit en tres parts: cap, tronc i cua.

Al cap tenen dos ulls, una boca en forma de bec però sense dents, al bec tenen dos orificis per on agafen l’aire que passa als pulmons. Les aus tenen respiració pulmonar.

Al tronc tenen quatre extremitats, dues ales generalment adaptades al vol

i dues potes.

A la cua tenen plomes timoneres que les ajuden a volar.

Agafen l’aliment amb el bec i en fan trossos que estoven al pap. Després passen al pedrer i amb pedretes les van triturant. A continuació aquesta barreja passa a l’intestí on són absorbides les substàncies nutritives i les que no ho són surten a l’exterior per la cloaca.

Algunes cries són alimentades pels seus progenitors de bec a bec.

• Són ovípares

• Tenen fecundació interna

• Incuben els ous per transformar-los en embrions

• Hi ha aus que es queden al niu fins que aprenen a alimentar-se, i d’altres deixen de seguida el niu.

• Hi ha aus que ponen 1 o 2 ous l’any. Altres aus ponen 4 o 6.