Omnium és el genitiu plural de l’adjectiu de la tercera declinació omnis, -e que significa “tot” o “de tots”.

Òmnium Cultural és una entitat catalana creada l’11 de juliol de 1961, durant la llarga nit de la dictadura franquista, quan cinc empresaris valents i compromesos amb el país van signar l’acte de constitució d’Òmnium Cultural. Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus van crear l’entitat en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana. Conscients que preservar-la era una necessitat nacional, els cinc fundadors d’Òmnium, amb el suport, l’impuls i l’assessorament d’altres persones com Joan Triadú i Font, van fer de l’entitat una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes.

Des d’aleshores Òmnium, la principal entitat cívica i cultural del país, ha estat punt de referència de la societat civil catalana amb presència arreu del Principat. Les successives mobilitzacions a favor d’un país més just i més lliure, amb la Declaració de Santa Coloma com a tret de sortida i amb moments àlgids com la manifestació del 10J de 2010 i les diades de l’11S de 2012, 2013, 2014 i 2015.

Més de 55 anys després i amb gairebé 60.000 socis i sòcies, Òmnium segueix treballant intensament per la cohesió social d’un país construït a partir de totes aquelles lluites compartides que ens configuren com a poble.

En l’època franquista en la que es va crear l’entitat no era possible posar-li un nom en català, així que van optar pel llatí per representar que era la cultura del poble, de tots i cadascun de nosaltres i, a partir d’aquí, es va catalanitzar el mot llatí amb l’accent.