SEMANA del 16 al 20 de NOVIEMBRE
Viernes 20N – fecha grande para muchos, triste para pocos: “¡Españoles… Franco, ha muerto!
Como cada semana llego a casa a eso de las 16h. con el tiempo justo para dejar la maleta y demás enseres, y tomar el camino de la guardería. Allí me espera con ansia el pequeño Joan. Su reacción al verme tiene dos variantes: corre hacia mi y me echa los brazos, o corre en dirección contraria y golpea lo primero que se le presenta (objeto o persona). Esta última reacción me preocupa, me preocupa mucho.
Su reacción no es casual, se debe con toda seguridad a las ausencias prolongadas de su padre y a la definitiva de su abuelo materno. La criatura expresa su malestar, muestra inequívoca de que no está conforme con la nueva situación.
La muerte es el mar al que todas las vidas van a desembocar, y a todos nos trata por igual (OMNIS MORS AEQUAT). Pero las destinaciones laborales no demanadadas, no deseadas ni anheladas, que rompen la harmonía familiar de un hogar, si deberían ser tratadas, analizadas, valoradas, modificadas… Nos tutelan grandes gobiernos democráticos que se llenan al boca de conciliación familiar; sí, se llenan la boca, nada más.

Little John
Ara estàvem mirant els blocs més actius de la setmana i hem vist el teus tres articles… Ens ha tocat bastant la fibra l’últim que has penjat. Des de formació blocs us volem donar ànims a tu i a tots aquells que es troben en una situació semblant a la teva! Ànims!!
Hola companys,
la impotència que produeix la distància i la fustració dels aconteixements diaris fan que no sigui fàcil mantenir l´equilibri. Això del nen em deixa molt tocat als vespres quan parla amb casa.
Perdoneu que l´absència de dimecres passat, tenia molts exàmens que corregir. Avui crec que tampoc podrè venir, tenim avaluació de batxillerat a partir de les 17:30h
Si acabem abans de les 20h, treuré el cap.