Textos de “Caos a les aules” de Antoni Dalmases (2012) para comparar con “Simón no; Saimon”, de Jorge Gamero (2012).

1.- “Molts ,però, educats en una societat en que el murri té premi i el pacient i el bondadós és ridícul (…) prenen consciència d’aquesta seva incapacitat, se senten malament, s’enrabien i a vegades llancen màquines d’escriure sobre qui pretén fer-los raonar adaptar-se a unes normes humanes de convivència i de treball normals.”

2.- “En realitat, doncs, no és que la peña no quié aprendé, sinó que la penya acomplexada ,disminuida, infradotada, deixada de la mà dels déus, no sap aprendre i no quié deixar que ningú aprengui, seguint els principis més elementals d’establir la igualtat entre tots per defecte.”

3.- “La proliferació d’aquests “penyistes” (…) és el que evita que el món prosperi, amb actituds pitecantròpiques convertides en norma, si no ´mes no en llei no escrita però vigent dins el recint escolar.”

4.- “Un caos que serveix per fabricar ciutadans servils que rebutgen la cultura , mal formats, sense sentit crític, espectadors de televisió cutre, incapaços de reflexionar sobre com canviar les coses, abocats al fracàs, limitats a ser mà d’obra barata; peces (…) de la maquinària social que uns pocs -els que exerceixen el poder i decideixen les normes- dirigeixen amb insultant alegria.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *