Bon temps per a tothom ! Sóc Rocío i m’encanten el llatí i el grec i la seva cultura. Intento que els meus alumnes els coneguin i els estimin també. Hi ha una cançó de Sofia Segarra que es diu “La meva àvia” i diu coses tan boniques com aquestes: “el meu home abans de morir em va dir, que quatre coses us havia de ensenyar: primer estimar la terra, després estimar la llar, estimar la llengua, estimar el català…”.
Quan comença el curs , els hi poso: primer quenden bocabadats, després comencen a preguntar, i aquests perquès m’encanten ja que els porten, sense que s’adonin, a les “entranyes” de la cultura clàssica… Les seves preguntes esperen les meves respostes, però poc a poc, ells troben les seves respostes… És fantàstic!!!
He trobat una cançó en grec modern que es diu “El malson de Persèfone”; la música és meravellosa, però el vídeo ja en direu…
Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.
Rocío
professora de grec i de llatí
Institut Puig-Reig
P.S.: Hola sóc de nou Rocio i des del nostre bloc Quod sumus us convido a llegir amb atenció aquesta traducció del “Malson de Persèfone“. Veritablement, us imagineu a la nostra Persèfone mirant des d’un balcó i observant els seus voltants? què pensaria? Estaria contenta, agafaria una depressió, o lluitaria pel seu món? què ens diria a nosaltres, mortals?
Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,
ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
M’encanta, Rocío! Et felicito per començar així el curs amb els teus alumnes i per estrenar-vos a L’empremta d’Orfeu des de l’institut de Puig.-Reig.
Benvinguts i benvingudes a L’empremta d’Orfeu des de Quod sumus i desitgem una llarga, mútua i fructífera col·laboració.
Hola Rocío! Gràcies per entrar en aquest bloc, disenyat per al meu treball de recerca. Estic orgullòs de que passin per aquí persones com tu, que aporten informació nova i posen un granet de sorra per a que això evolucioni.
M’ha agradat molt la cançò que m’has posat, i he intentat traduïr una mica el que hi ha en grec, pero poca cosa he entès.
Espero que et pasis mes sovint per aquest bloc i que segueixis aportant coses noves i interesants 🙂
Esimada Rocio m’atreveixo a dir-te estimada, perquè penso que ets una gran professora com la meva professora la Lida. M’aghradat moltissim que t’hagis posat en contacte amb el nostre moodel. La teva opinió i el teu article ens ha fet molta ilusió que un cop més, hagim tingut gent nova a la del nostre ambient.
Penso que està bent fet, que els teus alumnes gaudeixin del llati i del gre, dues llengües diferent a les habituals(català,castellà i ,anglès…).
Jo també aquest any ha estat una etapa nova a la meva vida, gràcies el llatí i el grec. Perquè m’han donat més for+çes de les quue tenía per aprendre coses noves d’altres llengües.
Moltes felicitats, m’he quedat sense paraules….
Espero més articles de vostè …
Una abraçada a tots professors de llatí i grec i de les altres llegües també també !;)
Estimada Rocío en primer lloc et vull felicitar per el teu article i la teva presencia en un dels nostres blocs .
Doncs jo també me he fet un milió de preguntes ,però després de llegir la traducció es una altre manera de veure el vídeo i escoltar-lo, Persefoné deessa de la fecunditat, de la terra i l’agricultura.
Esperem més articles teus i dels teus alumnes, Rocío.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Els meus interressos sempre han sigut motivar als alumnes per a que entrin de ple al món de les clàssiques. Intentaré enviar-vos la traducció de la cancó.
Salvete!
Moltes gràcies, Rocío per a mostrar-nos aquesta cançó dedicada a la dea Persefone, que, casualment, ésla meva preferida (potser és per això que la cançó m’ha agradat! Jajaja)
Doncs això que deia, la cançó és peculiar i m’ha agradat força, la melodia és enganxadissa!
He intentat anar llegint a mida que el cantant, cantava la cançó, i després d’haver-ho intentat 3 vegades seguides, he pogut.
Malgrat haver-la pogut llegir, no he entes massa cosa, m’agradaria tenir la traducció per a poder entendre-la.
Felicitats Rocío!
Cristina, m’alegro molt que t’hagi enganxat la cancó. En el moment que pugui , us enviaré la traducció, la tinc a mitges, és molt cassolana , però entenedora.
Segur, Rocío, que els alumnes l’agrairan!
Hola a tots. Fa uns dies van treballar el mite “de les estacions”. Per primera vegada vaig veure una magrana, la Rocío la va portar a classe,i després la vaig veure al nostre vídeo. Tot és al.lucinant! Ara tanqueu els ulls i sentiu la música, sembla que Persefone és al nostre costat !!!
Quina sort que tens, Dalila, de tenir una professora com la Rocío! Ara et faltaria provar la magrana i no pateixis pel que diu el mite! Mira quin poema ens ha regalat la Pepita a Aracne!
Moltes gràcies, Rocío, per deixar-nos aquí la traducció de la cançó. Quina xarxa més bonica de referents musicals: Quod sumus i L’empremta d’Orfeu agermanats!
https://www.youtube.com/watch?v=W3U27TT4PfY