VIDA I OBRA D’EN CHARLES DARWIN

La Sagrada Bíblia, en el seu llibre del gènesi, explica com va aparèixer, aquest meravellós món de la naturalesa. I va ser  la tarda i el matí del dia quart, que Déu va dir:
“Produeixin les aigües éssers vivents i aus que volin sobre la Terra en l’oberta expansió dels cels i va crear Déu els grans monstres marins i tot esser vivent que es mou”,
i va anar ser a  la tarda i al matí del dia cinquè que llavors Déu va dir:
“Fem a l’home a la nostra imatge i semblança”
i va crear a un baró i a una femella i aleshores els va dir:
“fructifiqueu i multipliqueu-vos, ompliu la terra i senyorejeu en els peixos, en les aus dels cels i en totes les bèsties que es mouen sobre la Terra”.
Aquesta doctrina dominant en el món occidental dels últims 2000 anys, i que dóna a l’home un paper preponderant en la terra, va quedar qüestionada  quan Charles  Darwin va publicar, fa ara exactament 150 anys, una obra clau:” L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES.

DARWIN. D’ON VENIM?

La vida de Darwin com científic, comença el 27 de desembre de 1831, quan s’embarca amb 22 anys, en el Beagle, un vaixell científic que navegarà per tot el món, durant 5 anys.
Net i fill de metges, de posició acomodada, C.Darwin havia iniciat estudis de Medicina i Teologia que mai va acabar. La seva passió per la història natural, li va fer desenvolupar un mètode científic, que va perfeccionar a força de disseccionar i classificar escarabats i tot tipus d’insectes. El viatge del Beagle, era la oportunitat per a llençar-se a l’aventura i conèixer llocs i espècies de qui les seves varietats eran un enigma per als científics de l’època.
Al bosc tropical del Brasil va conèixer ésser únics, així com a la Patagonia austral, i abans de rodejar el Cabo de Hornos, i dirigir-se a un lloc que seria determinant a l’hora d’establir les seves teories: les Illes Galàpagos.
Allà a les Illes Galàpagos, Charles Darwin va veure aus que no volen, llangardaixos marins i tortugues que s’ahavien molt bé adaptat al medi natural, d’una manera sorprenent. Va comprovar que les tortugues que vivien en illes amb vegetació a ran de terra, tenien la closca tancada a la part superior, en canvi les que habitaven en una altra illa, on només hi creixien arbustos, havien desenvolupat una closca que les permetia aixecar el coll i alimentar-se amb més facilitat.
La paraula EVOLUCIÓ comença a tenir sentit per al jove científic, que torna de nou a la seva Anglaterra natal, carregat amb milers de mostres d’espècies, que encara avui es conserven en el Museu d’Història natural de Londres. De totes maneres va trigar 20 anys en donar a conèixer la seva obra, condicionat per la moral de la seva època.
Va ser a Londres quan es casà amb l’Emma, una dona culta i de profunda fe religiosa, van ser pares de deu fills.
Però Darwin continuà amb les seves tesis i amb el seu objectiu:
“demostrar que les espècies no són immutables, que darrera la bellesa d’algunes aus no s’oculta la mà de Déu creador si no els resorts de la selecció natural que afavoreixen la preservació de les espècies millors adaptades al seu entorn.”
Per exemple els bescs dels pinsans, originaris de las Galàpagos, prims els insectívors i més gruixuts els granivors, segons el seu habitat, no són sino petits indicis que posen de manifest la seva gran descoberta: l’existència d’una selecció natural on només sobreviuen els més forts. Darwin entèn la vida com un arbre en constant evolució: espècies i subespècies que se succeeixen amb el pas del temps. Cada pas que dona és un pas en la demostració de que la seva teoria està basada en un fet científic.
No va ser fins 22 anys després de tornar de les Galàpagos que Darwin va rebre una carta d’un científic, Alfred Wallace, el qual havia arribat després de molts treballs, a la mateixa conclusió que ell: L’EVOLUCIÓ GRÀCIES A LA SELECCIÓ NATURAL. Va ser aleshores quan Charles Darwin escriu el llibre que avui coneixem com: L’origen de les espècies.
A partir d’aquí van haver molts detractors d’aquesta teoria; en primer lloc l’esglesia, a qui la idea de que l’home provenia del mono va fer molt mal i avui dia encara es continua debatent sobre el tema.
Gràcies als descobriments de Darwin va demostrar que compartim amb els simios un 89% del nostre ADN, així com també amb altres espècies, bé siguin marines, terrestres, aus o rèptils.

Sabem ara que la vida es va iniciar d’una manera ben simple, y que després, amb els milions d’anys que té la Terra, va evolucionar en formes més complexes i variades.
Darwin mai va voler enfrontar RELIGIÓ I CIÈNCIA, tan sols es va limitar a constatar un fet: que l’home és una més de les espècies que habiten en aquest planeta i que està obligat per la seva pròpia supervivència a viure amb harmonia amb el seu entorn.
Gràcies a Darwin hem pogut saber d’on venim, ara ens quedaria saber ON ANEM…