És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi.L’atmosfera d’Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds.

Urà està inclinat de manera que l’equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l’òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.

La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des d’Urà, el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres.

Urà, descobert per William Herschel al 1781, és visible sense telescopi. Segur que algú l’havia vist abans, però l’enorme distància el fa brillar poc i moure lent. A més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.

La inclinació sorprenent d’Urà provoca un efecte curiós: el seu camp magnètic s’inclina 60 º en relació a l’eix i la cua té forma de tirabuixó, a causa de la rotació del planeta.

Al 1977 es van descobrir els 9 primers anells d’Urà. Al 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir-ne dos de nous.

Els anells d’Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans i té color gris. Sembla que hi ha també anells o fragments d’anells no gaire amples, d’uns 50 metres.