És de color groc, té forma de quadrat. Viu al mar, en una pinya i té dos veïns. Treballa en el Crustaci Cruixent. La seva mascota és un cargol el seu millor amic és rosa té forma d’estrella i és molt simpàtic. Va a l’escola de barques amb la seva professora ,però sempre suspèn. L’encanta caçar meduses.
Marc i Aran
Ingredients:
-Poma
-Pera
-Maduixa
-Taronja
-Meló
-Síndria
Preparació:
1-Per començar has de pelar tota la fruita.
2-A continuació has de rentar la fruita i tallar-la a trossos.
3-Després preparar les broquetes per ficar la fruita.
4-A continuació ficar la fruita a les broquetes.
5-Per acabar posar el xocolata per sobre i ja t’ho pots menjar.
Maria Pérez
Bon dia Catalunya aquí comença el temps de la Paula Rodríguez Marco.
•Demà: A les 9’00 estarà una mica nuvolat el dia, a partir de les 12’00 de migdia començarà a ploure una mica, a les 15’00 es destaparà una mica el cel però a les 18’00 tornarà a caure unes gotes. I la nit plourà una mica.
•Dissabte: de les 9’00 fins a les 18’00 començarà a ploure una mica però no caurà una tempesta. I a la nit també cauran unes poques gotes.
•Diumenge: A les 9’00 estarà el cel clar, però a les 12’00 començarà a caure unes poques gotes. A la nit plourà bastant.
De sempre m’havien agradat molt els cavalls, però mai havia tingut l’oportunitat de tenir-ne cap. Un estiu en el pla de Beret una enorme euga se’m va acostar i em va convidar a entrar en el seu meravellós món. Vaig estar una setmana vivint amb ells i em vaig adonar que cada un tenia la seva feina: l’euga guia, les eugues dolces amb els seus poltres i el gran mascle. Vaig decidir que no volia tornar a la ciutat, que jo ja era feliç amb els meus meravellosos amics: els cavalls. I ara visc en una caseta en mig de la muntanya amb la meva bonica família, sense res, només amb tot.
Carla Fonollosa Figueras
Ara us ensenyaré a fer Macedònia.
És molt fàcil només necessites aquest ingredients:
-Plàtans
-Poma
-Pinya
-Préssec
-Maduixes
·Primer s’han de rentar les fruites i tallar-les a quadrets.
·Després poses les fruites tallades en un bol. De suc pots posar suc de préssec o de pinya.
I ara a menjar!!!!
Cristina Vidal
Estic a Europa. A una ciutat que té una de les 5 nòries més grans del món. També té un rellotge anomenat Big Ben, que és el rellotge més gran del a ciutat, i que té una alçada de 96’3 m. En aquest territori també trobem quatre espais anomenats PATRIMONI DE LA HUMANITAT: la Torre de …, al assentament de Greenwich, el Jardí Reial Botànic de Kew i el Palau de Westminster. La població del 2007 era de 7.512.400 persones habiten aquesta ciutat.
On em trobareu?
Pol Bel
Hi havia una vegada un nen molt, molt, molt, però molt lleig. Aquell nen es deia: Ronaldo Piernas Bajas Tira Pedos.
Tothom es reia d’ell fins que un dia…
– Sooocooors, Auxili – Va cridar una nena petita.
Ronaldo va agafar la seva motxilla i…Es va transformar en Macromán, i va sortir volant com un superheroí.
I va volar i volar.
I quant va arribar al problema va dir:
– On és el problema… – Va dir Macromán.
– Apa és Macromán. – Va dir la nena petita.
– I on és el problema senyoreta. – Va Dir Macromán.
– No hi ha cap problema. – Va dir la nena.
– A no? – Va dir macromán
– No estava cridant als meus gossos:
-Sooocooors! Auxiliiiiii!.
Marc Roman
Estem en contra dels abrics de pell, perquè penseu que per fer només UN abric de pell es necessiten:
300 xinxilles o
17 linxes o
20 foques bebè o
8 foques adultes o
60 visons o
20 llúdrigues o
20 guineus o
60 martes o
250 esquirols o
14 llops.
Us recomano que si us estimeu els animals, no compreu més abrics de pell valen molt diners, i s’han de matar molts animals.
Ara us ensenyarem dos vídeos, un que us ensenya quants animals es necessiten per fer un abric, i un altre que ens ensenya en que converteixen els animals: per a fer els abrics o altres coses.
http://www.youtube.com/watch?v=18aGE-Icu48s
http://www.youtube.com/watch?v=EJBrGCDI94A
Ells necessiten la seva pell per viure nosaltres no.
Les Júlies
Ingredients:
Primer posem una paella al foc. Després posem una mica de mantega a la paella i, quant ja s’ha fós hi posem l’entrepà amb la sobrassada a la paella. L’aixafeu amb un plat. Quan ha passat mig minutet ho girem i ho deixem mig minut més. Després, ja ho podem servir en un plat.
Es recomana prendre-ho acompanyat d’un suc de taronja.
Ferran Camps
En un dia d’escola, a la classe de mates estaven tots en silenci, i de cop es sentir: “ggrrrtttt”. Era el professor.
-El professor és un robot!- va dir la Clara
-No, és un cocodril!-va dir en Joan.
-Un cocodril, quina tonteria!-va dir la Clara.
-Doncs mira que un robot!-va dir en Joan
-Doncs si heu de discutir per això, me’n vaig- Va dir la Maria tot cridant.
-Et necessitem per a la missió, hem de descobrir si és un robot o no!-va dir la Clara en pla manaire.
-D’acord, però m’heu de prometre que no discutireu d’acord!-va dir la Maria -d’acord- van dir tots dos a l’hora. A l’endemà es van reunir els tres a la cabana del parc de l’escola i va començar a discutir el que farien.
-Primer li farem la prova del conte més trist de la història ,com que els robots no tenen sentiments si plora vol dir que no és un robot i si plora…-va dir en Joan.
-No manis tant no manis tant, però s’ha de reconèixer que és bona idea -va dir la Clara. -Doncs fem-ho -Va dir la Maria. Desprès de fer-li la prova, que no es pot dir que va anar gaire be perquè no va plorar. Se’ls van acabar les idees. Quan va sonar la campana, havien d’anar a classe i de cop va aparèixer el professor i els va dir:
– A que venia el conte? -A és que ens pensàvem que eres un robot …-
– A doncs no, no sóc un robot, jo ric per no plorar i ja està- –
I el soroll?-va dir la Maria
-Ah, aquell soroll doncs no sé què era però n’estic segur de que no sóc un robot- SEGUR, ja,ja,ja
Marina Valls
