Fa uns quants anyets una nena i la seva àvia anaven caminant pel bosc,de cop i volta la nena que es deia Laia va sentir un miol de gat,però la seva àvia va dir que era un gat gran i que ja s’espavilaria sol. Però la Laia com que era tan i tan tossuda, va seguir buscant. Es va començar a fer fosc i la Laia havia d’anar-se’n a casa .Quant van arribar a casa , la Laia li va dir a la seva àvia:
– Àvia, promet-me que quan tornis cap a casa miraràs a veure si trobes el gat,d’acord?
-D’acord -va contestar l’àvia.
Quan la Laia va anar a casa la seva àvia ,va veure una gateta negre i molt petitona, era la gateta del bosc, se la van quedar i de nom li van posar Mona perquè estava enfilada a l’arbre com una mona. Des d’aquell dia la mona i la Laia van ser molt i molt felices.
Júlia Masana