Hi havia una vegada un lleó que vivia al bosc. Els animals del bosc el temien perquè tenien por que se’ls mengés. Un dia tots els animals del bosc es van reunir i van decidir que cada dia sortejarien aquí se’ls menjaria al lleó. Un dia li va tocar a un esquirol, un altre dia li va tocar a un conill… fins que un dia li va tocar a una llebre. La llebre no volia morir i li va parar un parany. Quan va arribar a la cova la llebre li va dir:
-He trobat un lleó que m’ha dit que tenia més dret a menjar- me.
El lleó va començar a rugir tot enfadat i indignat. Després el lleó li va dir a la llebre:
-Portem a veure aquest lleó de “pacotilla”, que li demostraré qui és el rei. Després el lleó i la llebre es van endinsar al bosc. Al cap d’una estona la llebre es va aturar davant d’un riu, i li va dir:
-Està aquí va dir la llebre.-Com va veure el seu reflexe, el lleó va començar a nedar cap el fons del riu. Com el riu era molt fons el lleó es va ofegar. La llebre va marxar contenta cap a casa seva.
L’ASTÚCIA VENÇ LA FORÇA.
Pol Bel
molt xulo es el que bem fer nosaltres a un dictat.
Molt bé.