Vet aquí que hi havia una vegada, en una casa a la vora del mar, a Calella, on hi vivien una família amb una filla de nou anys, es deia Joana,la Joana era una nena molt mandrosa , es passava el dia a l’ordinador, o escarxofada al sofà, el pare, i la mare.
Un dia la Joana estava jugant a l’ordinador.
-Joana vesten a fer els deures –li va dir el pare, la Joana va continuar jugant i no va fer cas del seu pare.
Al cap de mitja hora la mare li diu – Joana vesten a fer els deures- la Joana va contestar si mare ara vaig, però com ja pots creure, va parar l’ordinador si, però va engegar la TV, i es va posar a mirar Disney Chanel. –Joana a sopar- (ja eren dos quarts d’onze).- Qué hi ha per sopar mare?-, -hi ha sopa i vistec de vedella amb patates fregides-, -visca- va dir la nena. La mare va contestar –però abans has d’acabar els deures-.
Es van fer les onze, dotze i per fi va acabar els deures.
El sopar ja estava fred quan la Joana se’n va adonar va cridar –no deixaré els deures per a l’últim dia mai més !!!-
La mare ja estava dormint quan ho va sentir, es va aixecar de cop va escalfar-li el sopa i va esperar que acabes.
Júlia Carbó