El dia 16 d’abril vam anar a veure i estudiar la Barcelona Medieval.
Vam quedar amb l’Àngels i un noi que l’acompanyava a la plaça dels Àngels. L’Àngels va ser una de les directores de l’escola, i al grup dels imparells ens va guiar ella. Nosaltres explicarem l’experiència del grup dels imparells, perquè érem un d’ells. Primer, l’Àngels ens va explicar que la plaça dels àngels era el final de Barcelona a l’edat medieval. I la plaça dels àngels era el mercat, que en aquella època era el Mercadal.
Ens va donar una fitxa amb coses per a omplir.
Primer, vam senyalar on estàvem al mapa de les fitxes, i vam anar cap a l’Església de Sta. Maria del Mar. Allà, l’Àngels ens va repartir unes càmares per a fer fotografies. Ens va explicar que les esglésies gòtiques tenien i tenen arcs que s’ajunten al final. També ens va explicar que van tardar 55 anys en construir-la perquè es va cremar, va caure un tros, i va patir una guerra. També ens va explicar que cada ciutadà de Barcelona, portaven pedres de Montjuïc i les col·locaven per a construir la Església, es deien Bastaixos.

From Bcn mediaval: Església Sta. Maria del Mar

Vam entrar a dins de l’església. Era molt gran, i l’Àngels parlava fluix perquè sempre li cridaven l’atenció. Algunes persones van adonar-se de que hi havia un finestral molt gran just a sobre de l’entrada. Era aquest.

From Bcn mediaval: Finestral gran

També va haver gent que es van adonar que hi havia un finestral petit de colors blaus a un costat. Era aquesti té els noms de tots els guanyadors dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992.

From Bcn mediava: Finestral diferentl

Després d’això, vam anar al passeig del Born i al carrer Montcada. Al passeig del Born es feien torneigs o lluites de cavallers, i celebracions importants.
El carrer Montcada era el carrer més important de Barcelona per què era on vivien els rics.

From Bcn mediava: Carrer Montcada. Palau.l

També vam passar pel carrer més estret de Barcelona, i es diu el carrer de les mosques.

From Bcn mediava: Aquest és el carrer de les mosques.l

Després, vam anar a la plaçeta d’en Marcús. En Marcús va ser un senyor que va cedir part dels horts que hi havia al costat del camí que duia a Roma a uns constructors per a que fessin un cementiri per als pobres.

Després d’això, vam anar cap a l’Èsglesia de Sant Just i Sant Pastor. Allà hi ha la primera font pública que es va construir a Barcelona, i es va construir al segle XIV.

From Bcn mediava: primera font pública de Bcn, al segle XIV. l

Després de descansar i beure una mica d’aigua, vam continuar la caminada cap a la Generalitat i l’Ajuntament. L’Àngels ens va preguntar si algú sabia el que era això:

From Bcn mediava: És un banc per ajudar als genets a pujar al cavall.l

Generalitat: La Generalitat al segle XIV, tenia l’entrada pel carrer de la Generalitat i a l’entrada hi tenia un medalló amb la figura de Sant Jordi matant el drac. També té unes gàrgoles amb forma de persona.
Medalló de Sant Jordi a l’entrada de la Generalitat a l’edat mitjana.

From Bcn mediaval

Ajuntament: Al voler fer l’Ajuntament més gran per a estar millor i més còmodes, van calcular malament l’espai i van desfigurar la porta del Consell de Cent.

Consell de Cent: La porta principal, que abans era la porta principal de l’Ajuntament, va ser desfigurada al voler ampliar l’Ajuntament.

Després, vam anar a la Catedral i l’Àngels ens va explicar que és la catedral gòtica de Barcelona, i que es va construir on abans hi havia hagut una catedral romànica.

I per finalitzar el recorregut, vam anar a la Plaça del Rei, on hi ha la capella de Santa Àgata, i es pot entrar per el museu d’història de la ciutat de Barcelona.

CURIOSITATS DE LA SORTIDA

-L’Àngels ens va explicar que a una nena que es deia Eulàlia (Església de santa Eulàlia) i tenia 13 anys la van martiritzar perquè en una època que volien tombar l’Església de Sta. Maria del Mar, ells va restar catòlica i va lluitar per a que no la tombessin. La van martiritzar 13 vegades, posant-la dintre d’un barril tot ple de trossets de vidre. Va morir quan el cos li va rebentar dels talls dels vidres.

-A Àgata (Església de Sta. Àgata) , dona de Jaume II d’Aragó, no es volia casar amb ell i van fer-li tot de talls al cos. Al dia següent ja no els tenia i el seu marit, li va tallar els pits. Per això porten els malalts a resar a Sta. Àgata i beneeixen panets en forma de pits.

Autors: Marina i Pau