Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d’un campanar,

el crit d’una garsa que ha despertat amb gana

i busca per entre blats i civades

qualsevol cosa per omplir el pap.

I dins la cort, el gall ja canta,

la nit és morta i ja es fa clar.

I ara jo canto, de matinada,

la vila és adormida encara.

Joan Manuel Serrat

Aquesta és una cançó que fa molts anys que m’agrada: el dia que comença, tot possibilitats, fresc i nou; el moment en què la llum és matisada, màgica, suficient per veure-hi però no per distingir bé les formes; una hora en què molta gent encara dorm o s’està despertant, i el món és mig buit. M’ha semblat una manera bonica de començar un bloc.

Aquest bloc està, de moment, en fase de pràctiques: si la cançó de Joan Manuel Serrat formava part de la primera pràctica (escriure un article), aquest petit comentari jutificatiu és part de la segona (modificar un article).