Després d’aquest aprenentatge, havien d’aprendre versos de memòria i seguidament fragments més llargs dels poetes més coneguts de l’època, començant per Homer (l’autor de la Ilíada i la Odisea), a qui els grecs consideraven un home savi que ensenyava tot el que havia de saber un home digne del seu nom (des de la pau i la guerra fins als valors i el deure).
Aquest ensenyament es completava amb l’aritmètica. Utilitzaven els dits per als càlculs elementals però també tenien fitxes de càlcul i àbacs per als problemes més complicats.
 |
| Homer |
 |
| El mestre fent classe de gramàtica a l’alumne |
Per als grecs la música era essencial i un bon senyal de cultura. Es deia que la música educava l’ànima, i la gimnàstica, el cos. Els nens aprenien amb el mestre de música alhora cant, música instrumental i dansa. L’instrument més usat era la cítara, tot i que l’oboè va estar molt de moda durant el segle V.
 |
| Una cítara grega |
Gimnàstica
Sota la direcció del pedotriba, el nen, amb nou anys aproximadament, començava a exercitar el seu cos. La gimnàstica es practicava a la palestra, un terreny esportiu a l’aire lliure. El tipus de gimnàstica grega es caracteritzava per què l’atleta havia d’anar nu totalment, s’aplicaven uncions d’oli al seu cos i l’activitat esportiva era sempre acompanyada de l’oboè. Els esports més practicats eren la lluita, la carrera, el salt, el llançament de disc o de jabalina, la boxa i el pancraci (un tipus de combat grec de cops de puny i lluita).