UNA SOCIETAT DESIGUAL
La societat grega es dividia principalment en dos grupS: els ciutadans i els no-ciutadans.
Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i havien de pagar impostos. Dins d’aquest grup de ciutadans podíem trobar gen molt rica i gen més humil. A Atenes només eren ciutadans els nascuts a la ciutat i de pares atenesos. Els no-ciutadans no podien participar en la vida política. Entre els no ciutadans hi havia diferents grups: els estrangers ( metecs ) que eren persones lliures es dedicaven, majoritàriament, a l’artesania o al comerç. Pagaven els seus impostos, podien entrar a formar part de l’exèrcit, però no tenien dret a participar en la vida política i no posseïen ni terres i cases.
Els esclaus no eren considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà, per exemple, no pagava un deute important. Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. La vida de la dona grega es restringia a l’àmbit domèstic. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
Les dones riques tenien cura de la llar i en poques ocasions sortien de la casa, per contra les dones de les classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores.
LA DEMOCRACIA
En el segle VI aC, algunes polis gregues van iniciar un nou tipus de govern, la democràcia, que significa “el govern del poble”. El millor exemple de democràcia és Atenes.
La institució més important de la democràcia atenesa era l’assemblea o ekklesía. EIs ciutadans es reunien quatre vegades al mes per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants. En l’assemblea només podien participar els ciutadans més grans de vint anys. Per tant, en quedaven exclosos els esclaus, els estrangers i les dones. L’orador exposava les seves idees des d’una tribuna. Tots els ciutadans podien fer ús de la paraula. El temps de paraula el marcava un rellotge d’aigua “la Clepsidra”, i finalitzava quan l’atuell s’omplia. Les votacions es duien a terme a ma alçada.
Els magistrats s’ encarregaven de posar en practica les decisions preses en l’assemblea. Entre ells destacaven els deu estrategs, que dirigien l’exercit i l’armada, i els arconts, que presidien els tribunal s i els ritus religiosos.
A més, a Atenes, hi havia la bulé, o consell dels cinc-cents. Aquest consell preparava les lleis que es discutien a l’assemblea i controlava els magistrats. Els seus membres s’elegien anualment per sorteig.
LES CIUTATS
Les ciutats gregues solien estar situades a prop del mar per facilitar el comerç i el transport, que era difícil per via terrestre.
Els carrers de les ciutats eren estrets, tortuosos i foscos.
La vida s’organitzava al voltant de dos centres principals: l’àgora i l’acropoli.
L’àgora era una gran plaça pública on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Al seu voltant se situava el barri dels artesans i els comerciants. Els grecs passejaven, parlaven de negocis, de filosofia, política en una galeria porticada anomenada “Stoa”.
L’acropoli era un recinte emmurallat on hi havia els temples i alguns dels edificis més importants. Es construïa en un lloc elevat i així també servia com a refugi en cas de guerra.
Durant l’època hel•lenística les ciutats van assolir un gran desenvolupament: van augmentar de mida i se’n van fundar de noves, com ara Alexandria, a Egipte, o Pèrgam, a l’actual Turquia. Aquests nous assentaments estaven formats per carrers amples i rectes que dibuixaven illes quadrades i regulars. A més, en aquesta etapa es van construir ports immensos a les ciutats costaneres, com a conseqüència de l’auge que va assolir el comerç.
L’ECONOMIA
Els habitants de les ciutats gregues vivien fonamentalment de la indústria i el comerç. Hi havia tallers d’assaonadors, ceramistes, etc., en els quals s’utilitzaven tècniques rudimentàries. Algunes tasques, com ara el filat i el teixit, es feien dins la llar.
El comerç era una activitat important a Grècia. Els comerciants posseïen vaixells i navegaven per tot el mar Mediterrani. Venien els productes que es fabricaven a les ciutats gregues i compraven aliments, fusta i coure. En els intercanvis comercials, els grecs utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.
Molts grecs eren pagesos que vivien molt pobrament. Conreaven sobretot la vinya, el blat i l’olivera amb 1’ajuda d’una falç i una arada lleugera. Generalment, les explotacions agrícoles tenien una mida reduïda.