Un dia qualsevol
Les dones casi mai sortien de cada, ja que dedicaven bastant temps a arreglarse, feien servir cremes, joies…
Els homes pasaven el matí a l’ágora o al camo cuidant dels seus negocis i de les seves terres.
Al mig dia menjaven alguna cosa lleujera i seguidament descansaven. Després normalment anaven als banys y a les barberies. Al caure la tarda tornaven a casa per sopar, que aquesta era l’apat més important del dia. A vegades es sopaba en familia, en altres ocasions hi havien convidats. En aquest cas es celebrava un simposion (τὸ συμπόσιον: “beguda en comú”).
Quan els convidats arrivaven a casa del anfitrió es descalçaven i els esclaus els hi rentaven els peus. Seguidament s’estiraven a menjar
reclinats en una especia de llit, prenien el menjar servit en taules baixes. No feien servir coberts, agafaven el menjar amb la mà dreta. Si les dones de la casa havien estat presents, es retiraven de la sala i els homes bevien vi barrejat amb aigua, l’simposion (συμπόσιον). Es nombrava a un cap (‘simposiarca’), que havia de proposar entreteniments: música, ballarines, poesia, etc. En ocasions especials l’amfitrió contractava un grup de música i dansaires. En altres casos, els participants recitaven poemes o xerraven sobre una qüestió.
Educació
A diferència de l’
educació romana que aportava coneixements molt bàsics i primaris, l’educació grega era més dedicada al propi l’ensenyament per a la intel·ligència i cultura i la formació professional, com avui dia, però amb bastants diferències comparat amb el sistema educatiu actual. Per començar, les noies no hi tenien accés. El que aprenien ho feien gràcies a la seva mare i eren feines pràctiques, com la de cuinar i de teixir , o bé més intel·lectuals, com ara la música, el càlcul i la lectura.
L’ensenyament als nois grecs no era obligatori. Rebien educació o no (sols si el seu pare ho autoritzava) fins els divuit anys, edat en què el jove es convertia en ciutadà i havia de realitzar el servei militar. La mare i la nodrissa (l’encarregada de cuidar-se del nen juntament amb la mare, com una cangur) eren les qui s’encarregaven de l’ensenyament del nen abans que aquest entrés a l’escola (als 7 anys). Era un ensenyament primari, basat en històries tradicionals i nacionals. Era així de limitat perquè les pobres dones mai no havien rebut educació pel fet de ser dones.
Als set anys, per tant, comença la formació cultural del nen, la seva paideia. Sempre es tractava d’ensenyament de professors particulars que exercien les classes a casa seva, a un sol nen. Tots els nens cursaven tres assignatures diferents durant el procés del seu aprenentatge: gramàtica, música o gimnàstica, en diferents etapes, cada una ensenyada per diferents professors particulars.
Per saber-ne més de les fases educatives i els costums de l’època de lantiga Grècia:
