Un apunt al marge de l’objectiu d’aquest bloc, tot i que prou relacionat: l’aministia fiscal.
Ahir, veient les notícies del migdia, gairebé em vaig posar a plorar. Avui, 30 de novembre, s’acaba el termini concedit pel govern per a declarar (léase blanquejar) fortunes i patrimonis amagats a hisenda fins aquest moment, pagant un irrisori 10% d’impostos (i de passada, evadint qualsevol implicació penal que es pugués derivar de la investigació dels origens d’aquests capitals). Ara hi corro: que tindré una feinada, amb la meva declaració…
La notícia era que el volum de demandes d’última hora estava superant totes les previsions. Que es col·lapsaven els serveis d’assesoria de tanta gent urgint alhora paperassa que normalment requereix processos de fins a quatre anys. Que un dels experts consultats considerava sorprenent la quantitat de bitllets de 500 € que emergien del no-res, o el fet que hi ha un perfil de declarant sense ofici conegut, o en definitiva l’evidència que hi ha d’haver molt més líquid del que es creu circulant. Que el ritme de recaptació resultava insuficient per a assolir els 2 500 M € esperats, raó per la qual els assessors fiscals recomanaven una pròrroga en el termini de l’amnistia. I l’anècdota de la crònica consistia en què un advocat havia demanat instruccions perquè un client seu pogués legalitzar un Picasso. Qué chistoso, el niño. Sempre va bé mirar-s’ho amb una mica d’humor quan al teló de fons s’endevinen traços massa obscurs per a ésser contemplats de prop.
I per a reblar el clau: aquest matí he escoltat per ràdio que si amb l’amnistia no s’arriba als 2 500 M €, cosa que succeïrà amb tota probabilitat, al gener ens esperen més retallades i un nou augment de l’IVA.
Recordem, paral·lelament i interessada, altres fets com ara:
- que els tipus d’iva que paguem com a consumidors s’han enfilat en la majoria de casos fins al 21% (per un compàs, per exemple)… Reviseu les FAQ de la pròpia Agencia Española de Administración Tributaria o aquest document on es descriuen les variacions en els tipus reduïts o súper-reduïts;
- que el sindicat de tècnics d’Hisenda, GESTHA, va proposar en el seu moment fórmules alternatives a les retallades per valor estimat d’uns 60 000 M €, incloent taxes o limitacions sobre operacions financeres i un règim molt més restrictiu sobre les escandaloses SICAV (que tributen un 1%, i en diferit), entre d’altres mesures, tot plegat destinat a l’assoliment d’una equitat social que ara per ara no existeix en absolut;
- que el frau fiscal a España ronda els 80 000 M €, com sovint sol recordar l’Arcadi Oliveres en les seves conferències;
- que l’objectiu final de les retallades, més que apaivagar l’ira pendular dels mercats, és rescabalar els bancs alemanys dels préstecs que van concedir-nos en l’època anterior a la crisi, tal i com explica i reitera Vicenç Navarro (o bé, com em sembla entendre: que els ciutadans hem de fer-nos càrrec de deutes contrets privadament per l’estat);
- i que la llista de greuges pot continuar ad infinitum.
Què he de pensar dels governants d’un indret que decideixen que es tributi més per l’adquisició d’un compàs que no pas per coses com especular en borsa contra el propi indret? Que titllar-los d’ineptes o d’injustos seria poc. I que suposo que és tot això el què indignava Maruja Torres la nit passada, quan precisament se li ha acudit retratar-ho amb molta més cruesa que jo en el seu article d’opinió a el País d’aquest matí.
——————————-
El títol de l’article aludeix a una animació força coneguda d’Aleix Saló.