Aquests enllaços us duran a la pàgina de descàrrega de les cançons de la cantata que tenim previst oferir aquest curs.
Ja us he comentat que les interpreta el pianista Ruben Lorenzo que, molt amablement, ens les anirà fent arribar a mida que les tingui enregistrades.
Espero que aneu estudiant.
Podeu veure unes quantes imatges de la visita que vam fer a l’orgue d la Selva del Camp.
Aquí tenim les parts de l’orgue:
Imatges diverses de l’audició:
La primera imatge és una foto del Sr. Abel Ferrater, que va donar mols diners per l’orgue.
Finalment els més grans que estudien piano van poder provar de fer-lo sonar:
Enguany, per celebrar Santa Cecília anirem a veure i escoltar l’orgue de la Selva del Camp.
Va ser construït l’any 2003 per Blancafort Orgueners de Collbató.
Un fet molt important que cal que tots coneguem és que aquest instrument va ser pagat en part amb l’esplèndida donació que Abel Ferrater va fer al poble de la Selva. Amb aquest gest l’Abel va voler que es tornés al seu lloc el magnífic instrument que es va perdre amb la Guerra Civil Espanyola.
Aquí teniu un parell de vídeos sobre el taller de construcció de l’orgue i un altre sobre el procés de construcció.
Fins aviat,
Rosa
Una curiosa manera d’interpretar el conegudíssim Bolero de Maurice Ravel.
Un quartet de xics, no pas d’instruments.
Apa gaudiu-ne!
Em podeu dir de quin instrument es tracta?
N’havieu vist mai d’aquesta manera? Què li falta?
Apa, comenteu!!!
Quina emoció!!!
Per poder sortir al gran escenari del Pavelló Olímpic de Reus, gairebé a les 10 de la nit, ens vam haver de concentrar al CEIP Marià Fortuny les 7 de la tarda!!!!!
Vam tenir temps de fer moltes coses:
Localitzar el cartell de la nostra escola, pujar per la rampa dos pisos, emprovar-nos les túniques, fer-los la vora per als qui no volien escombrar amb ella, posar-hi el nom, berenar, fer pipí, jugar al conillet, baixar a assajar, beure aigua, vestir-nos i finalment baixar al patí amb les files fetes.
A les 10 entràvem al pavelló amb una emoció desbordant, vam anar pujant les escales i després les grades i ens vam anar situant al mateix lloc on ens havíem col·locat el passat dijous a l’assaig.
Tots al lloc, sopranos a l’esquerra, contralts a la dreta, Central Choir al centre; ja podem començar.
Gloria, Oh Happy Day i Can’t stop Medley, vet aquí els títols del nostre moment de glòria en el món del Gospel.
Fet i fet, deixàvem el pati del Marià Fortuny a quarts de dotze de la nit.
Us deixo una mostra del que vam viure amb un vídeo enregistrat per la Montsant amb el seu telèfon. La qualitat tècnica és molt baixa però la qualitat sentimental i emocional és elevadíssima. Gràcies, Montsant.
Em suposo que tots i totes guardareu un gran record d’aquest dia!!! Jo, no l’oblidaré mai.
Vull donar les gràcies, en nom meu i de tots els cantaires del CEIP Gil Cristià, als tècnics de l’Ajuntament de Reus que ens han donat l’oportunitat de viure un espectacle així i aprofito per agrair als companys del CEIP Marià Fortuny que ens haguessin deixat les seves instal·lacions. Nosaltres us ho vam deixar tot desat i net, eh!!!
El dissabte, 18 d’octubre d’aquest 2008 els alumnes de sisè tenen el privilegi de participar en un espectacle Gospel únic.
El Central Choir, de Charlotte (Carolina del Nord -EEUU) programa cada any una gira per algun país del món i aquest any, per segona vegada, vénen a la ciutat de Reus.
Els organitzadors de l’acte van parlar amb l’Ajuntament de la ciutat i els van dir que a la comarca hi havia una moguda de 1000 xiquets i xiquetes cada any per cantar, i que el projecte es diu Fem Coral.
En sentir això els nordamericans van demanar a les escoles integrants del Fem Coral si volíem participar de la seva cultura i ens va oferir la possibilitat de participar al seu espectacle cantant les cinc últimes cançons amb ells.
Des d’aquí podeu descarregar les cançons amb la vostra veu.
Vinga xics i xiques! Encetem el curs amb moltes ganes de treballar!
Que us sembla compartir una estona amb aquests micos? N’hi ha un que toca molt bé; a veure si el de la dreta el feu tocar tant bé com el de l’esquerra.
Fins aviat
Rosa
És una cançó màgica, emblemàtica, gairebé històrica. Pregunteu-ho, sinó, als vostres pares, mares, avis i àvies.
Ja són dues generacions les que en gaudeixen. Ara la missió és que valtros en gaudiu, també.
Desitjo que sigueu la tercera generació que coneix i canta la cançó.
És molt bonica i molt escaient per aquesta màgica nit de Sant Joan.
Sigueu feliços!!
Rosa
Us deixem unes imatges de el professor Daniel del Centro Educativo Angelópolis de Puebla (México) ha penjat al bloc que tenim en comú les dues escoles.
Vam passar una tarda genial amb la videoconferència.
Una bona proposta que s’ha de repetir.
Una abraçada,
Un abrazo,
Rosa
Quin honor! Vam cantar a les escales del presbiteri de l’església de Santa Maria de Poblet.
Anàvem seguint les explicacions sobre el monestir i sobre la vida monàstica de fra Marc i en arribar a l’església li vam demanar per cantar i ens va dir que sí.
