Animeu-vos a buscar haikus i enviar-los.
El primer ens l’ha trobat en Jesús. És preciós:
A l’aire, nu
amb llum de lluna
i una mica de tu.
El meu mar ple
de goig, de fantasia,
de tu també.
Al llit, tots dos
fent dels somnis, raons
al fons del cos.
Tot aquest vel
cosit amb els records,
és el meu cel.
Hola avui mirant un altre cop haikus e trobat una web que i han haikus i tankas aquí us deixo la pagina :
http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/poesiaaltres/japonesa.html
Tot hi va en una:
és tard; si miro al cel,
hi veig la lluna.
Obre la nit
la llum que es fa rodona,
i tu dormint.
Sempre el mateix
quan arriba aquesta hora
del dia que ens deix.
S’obre la nit.
La llum es fa rodona,
i tu…, dormint!
Jesús, estàn molt bé els Haikus 🙂
Retorno.
En el jardí hi han flors
que no conec.
Mentres conversen
l’avi i l’avia
es tiren pets.
Reconèixer-se
Reconoixèr-se
es marcar l’ individualidad
dentre del génere:
pot ser
tu i una mica de llum
pot ser
jo i una mica de tu
però tots dos
ho hem de fer junts
i tots dos hi hem de ser
junts
La lluna brilla
la finestra oberta
no badis, estudia!
una petita reflexió, xD