El passat dijous 23 de Gener va tenir lloc a la nostra escola una conferència-col·loqui preparada amb molta il·lusió amb la intenció de recordar els inicis de la immersió lingüística a la Sardana, un dels centres pilot a Catalunya en els anys 80.
La trobada de seguida es va convertir en un espai de retrobada d’amics i companys, de persones implicades al centre per diversos motius i al llarg dels anys, així que començàvem la sessió compartint un cafè, molts records i posant-nos al dia.
Compàvem amb la presència d’uns convidats excepcionals, i va ser l’Anna Cabré, directora del centre d’estudis demogràfics de la UAB, qui va inaugurar l’acte. Ens va explicar els moviments demogràfics a Catalunya des del 1900 fins a l’actualitat i com la immigració ha ajudat al creixement de la nostra població d’una manera molt significativa. En els darrers vint anys els habitants del nostre país hem passat dels conegudíssims 6.000.000 a ser prop de 7.200.000.
En Joaquim Arnau, investigador i professor de la UB, va ser un dels investigadors encarregats de fer el seguiment del programa d’immersió lingüística al nostre centre. Durant 4 anys va visitar l’escola cada quinze dies, per tal de corroborar que el programa es portava a terme correctament, que els infants de la línia de la immersió realment fèien progressos i aprenien la llengua. De la nostra experiència hi ha una desena de publicacions, que han servit d’ajuda per tal de fer altres programes d’mmersió, per exemple, a Finlàndia.En Joaquim va destacar la gran professionalitat de les mestres, que eren la Rosa Caballol, la Pepita Magriñà i la Teresa Reverter i l’implicació del claustre i la direcció del centre.
La Maria Soliva, ex-mestra de la Sardana, formadora de mestres durant la immersió i actualment directora de l’EAP de Badia del Vallès, va recordar la cohesió que hi havia al centre en aquells anys, la gran il·lusió de totes les persones implicades i el gran respecte amb què es va dur a terme l’experiència.
El primer any del programa, l’experiència es va fer a P4, primer curs de l’escolaritat aleshores. Hi havia dues línies, a una classe la llengua vehicular era el castellà, a l’altre ho era el català. Ens va fer moltíssima il·lusió comptar amb la presència de l’Elisa Millán i en Carles Escolà, mare d’una alumna i alumne, respectivament, de la classe on es va portar a terme el programa. Tots dos recordaven la importància de les famílies a l’escola, com d’implicades estaven en l’educació dels seus fills i com, amb moltes pors, van lluitar per a què els infants fossin ciutadans de primera, bilingües, amb igualtat d’oportunitats en una població majoritàriament castellano-parlant.
Totes les intervencions van coincidir en que els programes d’immersió lingüística han estat plenament exitosos, i així ho demostren els resultats dels nostres alumnes. La nostra estimada Teresa Reverter, mestra fundadora de l’escola i recentment jubilada va concloure explicant en què radica aquest éxit. En primer lloc, gràcies a la demanda d’una població que volia dels seus fills ciutadans bilingües, plenament competents en les dues llengües oficials de Catalunya. En segon lloc, gràcies al respecte vers les llengües i la professionalitat dels ensenyants que han portat a terme les experiències, encara vigents avui en dia. I, per últim, gràcies a que des de l’Administració i els governs s’ha rebut el suport necessari per a realitzar aquests programes.
I així va acabar aquest acte, amb un petit obsequi als nostres convidats per part del centre i a càrrec de la nostra Carme Brasó, i amb la mirada focalitzada en seguir donant qualitat a l’ensenyament del català a l’escola, i a acollir de la millor manera possible als qui s’incorporin al nostre sistema educatiu en el futur, fent-los arribar aquest sentiment de pertinença d’un país que és, per damunt de tot, respectuós amb els demés.
