She is a person who works with different students, but this students are special, they are fighters, they are real people, but the most important…
They are Human.

Robert Monzonis Gómez

Un exalumne de l’IES Cabanyes

Sempre que he tingut l’ocasió d’entrar per la porta de l’Institut Manuel de Cabanyes, ja sigui per venir a felicitar el Nadal als professors i professores que em
van donar l’oportunitat d’aprendre i formar-me, per recollir el meu títol de Batxillerat, o per col·laborar amb el centre, m’han vingut molts records al cap.

Records de quan estava assegut en aquests familiars pupitres, cavil·lant i fent volar els meus somnis sobre el meu futur, amb els meus dubtes és clar, i les meves pors, i
els meus desitjos més profunds; que passaven per la meva ment i pensava, amb l’anhel de que algun dia es fessin realitat.

Molts records, si, tanmateix aquests van sempre acompanyats de sentiments, que els marquen totalment, i puc dir a dia d’avui que només m’inspira bons sentiments, el Cabanyes.

Sóc Robert Monzonis, exalumne del centre, psicòleg, membre del Grup d’Investigació Organització, Persona i Canvi de la Universitat Ramon Llull i estudiant de dos Màsters. Puc dir que he fet realitat molts dels meus somnis fins ara, em considero un afortunat d’haver viscut la meva etapa de Batxillerat, determinant en la meva vida, a l’IES Manuel de Cabanyes. Ara en puc tornar, veure tot el temps que ha passat des d’aleshores, i tot el que he crescut gràcies a les bones arrels que vaig fer en gran part a l’Institut.

Enguany, gràcies a l’amabilitat dels professors de l’Institut, he pogut compartir amb els estudiants d’ESO i Batxillerat, el meu Treball de Fi de Màster. He realitzat

el treball a diverses classes, un senzill joc, que per l’experiència diria que ha estat força divertit, on projectava unes cares de persones adultes i d’infants, i els
estudiants havien de marcar en un full quina emoció creien que expressaven les seves cares. El joc dura uns 6 minuts i em permet realitzar el treball, fent una comparació entre edats, sobre la capacitat de reconèixer les expressions emocionals.

Crec fermament que hem d’avançar cada cop més cap a una educació on gaudim aprenent, buscant les fórmules perquè aquest aprenentatge que fem durant tot el cicle vital, sigui significatiu i el màxim d’inclusiu. A l’IES Manuel de Cabanyes he tingut la sort d’aprendre de professors i professores que mai oblidaré, i que han deixat petjada en la meva vida, espero que allò que ens donen, ho podem retornar a la societat, per ells, per nosaltres i per tots.

Les meves últimes paraules de l’escrit són agraïments i un desig. Agraeixo a tot el professorat que se’n recorda i ajuda als exalumnes, una menció especial en el meucas al Prof. Manel Cuartielles, que m’ha ajudat molt en el treball i m’ha donat l’oportunitat de compartir-lo amb els estudiants de l’Institut; també al Prof. Sergi Lopez, que m’ha animat a escriure aquestes paraules. I per acabar, desitjo a tots els estudiants, que com a futur de la societat, podeu fer realitat els vostres somnis; us
animo a construir el camí que voleu a la vida, sigueu tossuts en lluitar pels vostres somnis i no defalliu, ja que sols així, un bon dia, es poden fer realitat.

Robert Monzonis Gómez

Una abraçada,

monzonis@copc.cat

Poets try to write about feelings sailing into waves of language and the image is expressed through the senses of the painters both, poets and painters, find their join feelings on the surface…