El passat 24 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, així com alguns de 4t d’ESO, vam assistir a la representació d’aquesta obra de Mercè Rodoreda (1908-1983) a càrrec de la companyia Mea Culpa, que va tenir lloc al Círcol Catòlic de la nostra ciutat.

La Natàlia és una dona que representa la història de la majoria de les dones d’aquella època. En Quimet, un home egocèntric i masclista, comença la seva relació amb ella canviant-li el seu nom pel de Colometa. Contínuament la fa sentir inferior, no té mai temps per a la seva familia i va a lluitar per la república. Instal·la un colomar al terrat de casa seva, pero és la Natàlia qui s´ha d’encarregar de cuidar-lo. Per això al barri l’acaben coneixent com la senyora dels coloms.

En Quimet mor a la guerra i la Natàlia es queda sola amb els seus dos fills. Un bon dia, entra a la botiga del senyor Antoni, que li demana matrimoni. Es casen i l’ajuda a mantenir la família.

Tot i que La plaça del Diamant és una novel·la pessimista, el muntatge té un punt en el qual els actors saben com enganxar-te i és molt bonica i entretinguda. La seva pujada a l’escenari m´ha agradat molt i és molt impactant com amb una cortina, un banc i tres personatges fan una obra tan bona.

(Judith Carvajal, 1r C Batxillerat)