No penso deixar en pau l’alumnat

Titulars com el publicat per Rosa  Cañedell al diari de l’educació fan mal.

Entenc que el missatge que vol transmetre la companya amb l’article  és que no ofeguem als nens i nenes amb deures purament curriculars, com si la pandèmia fos una circumstància momentània que pasarà. I estic absolutament d’acord.

Crec que la idea sobre la pandèmia com una evolució natural de les decisions que la humanitat ha escollit, és important tenir-la al cap; ja que no sabem si en un futur tindrem rebrots estacionals (preguntes que em ronden, personalment, al cap). Opino que és molt probable que torni a passar.

Per tant, si això és així…(que aquí i ara l’estat d’alarma ja ho és); estem d’acord que tots i totes som iguals davant de la malaltia. Cuidar la salut és una prioritat social. Aquesta novetat, ens fa tenir en comú un aspecte essencial a tot el planeta. Per tant, el virus ens ha fet veure que ja estem en un nou món globalitzat on s’ha de tenir sensació de comunitat.

Dubto molt que les coses tornin a ser com abans. Crec que tampoc hauríem de tornar enrere. Insisteixo en començar a parlar de #globalthinkers quan ens referim a tota la comunitat que viu en una pandèmia nova i que marca un abans i un després. Aquesta situació actual,  ens recorda una frase cèlebre de Rosseau i que marca moltíssim aquesta implicació sobre sentir com un #globalthinker en molts àmbits, però sobretot en l’educació:

La única costumbre que hay que enseñar a los niños es que no se sometan a ninguna. La autonomía durante la infancia es esencial para un correcto desarrollo del niño.

Opino que vivim en temps més enllà d’una societat líquida, tal i com diria Zigmun Bauman. Pot ser estem en un món purament volàtil. On el temps és molt lent, però on la realitat va molt depressa.

Per tant, partint d’aquesta sensació de comunitat: NO puc deixar el meu alumnat en pau.

L’ educació, ara, més que mai,és pur acompanyament, coaching, amor, possibilitat recursos adaptats a cada alumne que ocupa una cadira de la meva classe de 3r. Tenen, un trosset del meu cor. L’educació és escoltar a les famílies i fer-les part del meu dia a dia, que també sóc mare i dóna d’un policia. No són dies fàcils per ningú. Però jo vull ser-hi pels

meus nens i nenes de tercer. Perquè d’aquesta tempesta sortirem  amb més creativitat, una actitud autonòma i responsable cap un mateix i la comunitat. D’aquesta sortirem valorant lo essencial, invisible als nostres ulls.

És moment de pujar-se al carro de l’evolució i veure la realitat, la presa de decisions de forma heurística. Per tant, ballarem a casa cada moment al ritme de la nota que ens toqui. No hi ha més.

Salut…

 

Silvia Nieto

Mare i mestra

Hi han nens que necessiten dels seus tutors i tutores…i no precisament per avaluar-los O tornar-los més competents. Els meus fills necessiten de la seva tutora. L’estimen. I cal actuar per seguir endavant donant accés a les xarxes i A les persones. Encara que això impliqui el repartiment de recursos a les famílies que no tenen. Accés a internet o a altres plataformes. LES DOCENTS No volem ensenyar VIRTUALMENT. VOLEM ACOMPANYAR! Tot, criant, treballant i cuidant de persones malaltes, en alguns casos, al nostre entorn. Però no renunciarem a estar per les nostres tutories. Tot estar en moments molt difícils. Cert

UN NOU MÓN

Hola món…

Avui estic carregant piles per poder engegar un nou dia per portar el confinament amb la dignitat més grossa possible, que ja queda menys!

Sembla mentida que fa només uns dies que estàvem a classe.
Aquest any sóc tutora d’un grup súper maco de 3r i també faig reforç a Cicle superior (els meus exalumnes). Fa uns curos, vaig substituir en diferents escoles fent tastets de diverses realitats de veure i sentir el centre.
Va ser dur, però molt enriquidor. Qui diria que trobaria tant a faltar aquells dies d’estar d’un poble a l’altre!
Sóc mare de dos petits de 4 i 6 anys. Els meus fills m’inspiren i em plantegen molts reptes que influeixen molt positivament a la meva tasca docent.

Seguir leyendo UN NOU MÓN

Silvia Nieto: Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE – Personal Learning Environment) #Teacher #autismcoach #artivist #atenciónaladiversidad #mama