Arxiu d'etiquetes: Vida quotidiana

Els àpats: de la falda a la cadira

A principis de gener, al grup d’infants de 0-1 any, vam observar  i detectar que alguns infants de l’aula ja eren capaços de mantenir-se asseguts per ells mateixos. Per això a partir d’aquell moment, decidim que facin l’àpat a la taula, asseguts a la cadira, enlloc de fer-ho a la falda de la mestra com havien fet fins aleshores.  

I és que des de l’escola, considerem primordial tenir els nadons a la falda i reservar els elements externs com les cadires per més tard, només per quan siguin capaços d’asseure’s de manera autònoma. Durant aquest procés considerem important no avançar-nos i deixar que sigui l’infant per ell mateix que arribi a una fita.

Si nosaltres posem els infants a jugar o a menjar asseguts abans que puguin fer-ho per ells mateixos, estem intervenint en el seu desenvolupament psicomotor i no estem respectant ni el moment evolutiu en el que es troben ni el moviment lliure.

Tant a la falda com a la taula, l’estona de l’àpat és un moment destinat a cobrir una necessitat bàsica, però també un moment per establir vincle afectiu entre l’infant i l’educador/a. 

 

 

Va ser meravellós veure els progressos dels infants i saber que amb el pas dels dies, tots i totes acabarien menjant a la taula i gaudint de l’àpat amb la companyia dels altres.

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Posar-se aigua

 

A l’escola bressol, un dels elements que tenim molt en compte són els hàbits i les rutines per tal que els infants esdevinguin el més autònoms possible en les seves pròpies accions. 

Pel que fa al moment dels àpats, és important portar unes rutines per tal que l’infant es senti còmode i segur. 

L’estona del dinar, els infants tenen una gerra a la taula la qual poden utilitzar per posar-se aigua al got i beure, si tenen set. Si necessiten ajuda, l’adult intervé i els fa l’acompanyament necessari. 

És una tasca que agrada molt amb els infants, és una manera de demostrar que confiem amb ells. 

Durant aquesta acció, els infants acostumen a tenir molta cura i prestar molta atenció per intentar que l’aigua no caigui a la taula. 

En el cas que es vessi una mica d’aigua, s’agafa un paper i es neteja, sense problema. Si necessiten ajuda, la demanen amb algun company/a o amb l’adult que observa amb atenció la situació des d’un segon pla sense intervenir si no ho veu necessari. 

 

“El creixement implica assumir experiències amb autonomia. Necessiten acompanyament a distància, parlar i confiar”.

Maria Jesús Comellas

Rosa Vilà i Mercè Riera

El canvi de bolquers

L’infant, com tota persona, necessita tenir les necessitats bàsiques cobertes per tal de poder sentir-se bé i desenvolupar-se en tots els aspectes: afectius, relacionals, cognitius i motrius. 

El canvi de bolquers és un moment delicat, íntim i de respecte mutu. Des de l’escola, s’hi destina el temps que faci falta i es té molta cura d’aquest moment. 

Es cobreix i es consolida un hàbit d’higiene,  però també és un temps que es viu i es comparteix amb l’infant, establint una comunicació propera, una atenció individualitzada, de tu a tu. A través de la parla, la mirada, els gestos, els moviments suaus,…es crea un vincle afectiu i de confiança amb l’infant.

Durant el canvi de bolquers, es van anticipant els moviments  i s’anima a  l’infant a participar. A mida que aquest es vagi fent gran, anirà adquirint autonomia i cada vegada col·laborarà més en l’activitat. 

Per realitzar el canvi de bolquers, s’utilitza sempre el mateix lloc (l’espai del canviador de cada aula), però es realitza d’una manera o d’una altra en funció del moment evolutiu en el que es troba l’infant: estirat/da al matalàs, o bé a terra d’empeus, quan el nen/a ja és capaç d’aguantar-se dret/a i el seu equilibri és més sòlid. Transmetre seguretat i afectivitat continua essent bàsic i imprescindible. 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

L’hora de dinar

Pel grup de Geganters, l’hora del dinar, a més de satisfer una de les necessitats bàsiques com és menjar, també és un acte de creixement personal, col·lectiu i social.

Durant aquestes estones a més d’adquirir hàbits d’autonomia, afavorint i respectant al màxim la iniciativa i la capacitat pròpia de cada nen i nena; també es donen situacions on adquirir de diversos aprenentatges.

A l’hora de preparar-se per dinar, els nens i nenes participen activament de totes les tasques a fer, rentant-se les mans, parant taula, anant a la cuina a buscar el seu dinar, posant-se l’aigua, compartint la gerra amb els companys/es, escurant els plats i endreçant les seves coses. 

Procurem en tot moment un ambient amable i acollidor on els infants es trobin a gust i on sentint respectades les seves necessitats de menjar, entenent que han de poder prendre les seves pròpies decisions, tals com: vull menjar sol, no vull menjar més, vull beure aigua…

També s’inicien relacions amb els iguals i es comparteixen complicitats, rialles i converses interessants, que fan de l’estona del dinar una estona de coneixença entre iguals i de passar-ho bé.

A més de ser un bon moment per establir relacions de confiança entre iguals; l’hora de dinar esdevé un espai d’aprenentatge important. Algunes de les tasques que es porten a terme permeten als infants treballar treballar diferents aspectes matemàtics i motrius, com ara:

  • Posar una cullera i forquilla per cada  nen o nena
  • El got està ple, està buit 
  • Els plats nets van a un lloc, els bruts en un altre
  • Portar el plat ple mantenint l’equilibri
  • Classificar les deixalles per posar-les en el contenidor corresponent
  • Posar el pitet dins la bossa

Reptes que una vegada assolits potencien l’autonomia i l’autoestima dels infants.

Moments tots que formen part de les vivències, que dia a dia es donen entre les petites grans personetes al nostre espai de menjador, i que fan que per grans i petits sigui una estona per estar encara més a prop els uns dels altres.

 

 “La relació amb l’infant, es construeix durant les atencions individuals (canvi de bolquers, el menjar, rentar la cara, les mans…) Només quan el nen/a està satisfet, amb un tracte amorós i atent per part de la mare, el pare o l’educadora, sols llavors l’infant petit es mourà i explorarà el mon amb alegria.”

                                                                                    Emmi Pikler

 

 

 

Ariadna Riera

Rentar mans

Un dels nostres puntals són els hàbits i les rutines dins la nostra vida quotidiana. 

Els hàbits són unes pautes de comportament saludables que ens ajuden a estructurar-nos i orientar-nos. Aquests, s’adquireixen a través de l’experiència i l’aprenentatge.

En els infants, l’aprenentatge dels diferents hàbits, els ajuda a ser més autònoms i independents. 

Avui us volem parlar de l’hàbit de la higiene de les mans, un simple gest que amaga molts aprenentatges en els infants com: fer un ús correcte de l’aigua, posar-se el sabó, fregar-se les mans correctament, obrir i tancar l’aixeta de manera autònoma, agafar el paper, tirar-lo a les escombraries, etc. 

Hi ha infants que ho tindran més interioritzat que altres i necessitaran poc temps, altres, en canvi, necessitaran més temps. Per tant, és molt important transmetre calma i que utilitzin el temps que els sigui convenient per poder posar en pràctica l’hàbit i agafar agilitat de manera progressiva. 

 

És interessant que si a l’escola treballem els hàbits, a casa també es puguin posar en pràctica, buscant que l’infant esdevingui cada vegada més autònom i segur de les seves accions. Per fer-ho cal que l’infant estigui preparat i que li oferim el temps necessari per anar adquirint i consolidant el nou hàbit.

Altres hàbits que també es poden treballar són els següents: seure correctament a la cadira, fer ús del mocador per mocar-se, menjar asseguts, recollir i guardar les joguines, tirar de la cadena, no parlar amb la boca plena, fer ús del tovalló, respectar els animals i les plantes, tenir cura dels espais, etc. 

Mercè Riera i Rosa Vilà