Arxiu d'etiquetes: SORRA

Sorra damunt la llum

Una de les propostes que s’ha anat repetint, és la de posar sorra damunt la taula de llum, seguint una metodologia en la qual l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i sense dirigir la descoberta. 

Es tracta d’un joc amb materials que oculten la taula i la seva llum, i ens serveixen per utilitzar les pròpies mans per descobrir, jugar i inventar. Posàvem damunt la taula de llum una fina capa de sorra, que cobria la pantalla i que feia que la llum perdés intensitat en la part tapada. Així l’infant, en descobrir-la amb la mà o amb qualsevol material de l’espai de llum, com són les peces de construccions de colors, tenien la sensació que pintaven i feien córrer les peces de fusta com si fossin cotxes tot fent camins. 

El simple fet de tocar la sorra amb les mans sobre la taula de llum ja és una experiència sensorial molt rica. La textura de la sorra fina combinat amb l’ús de material divers és una bona manera perquè l’infant descobreixi noves maneres de dibuixar de manera espontània. Quan l’infant feia servir les mans per crear els seus dibuixos a través de la sorra, era quan descobria la nova textura mentre es divertia. 

A través d’aquesta proposta, vam aconseguir que l’infant descobrís nous moviment i que gaudis creant i experimentant amb la sorra damunt la llum.

L’aigua i la sorra

Els nens i nenes del grup de 1 a 2 anys, abans que el COVID-19 ens piques a la porta, estaven descobrint el joc amb els elements naturals, la sorra i l’aigua al jardí de l’escola bressol. Un dimecres de març, els infants van fer un forat profund i aquest, el vam omplir fins el cap damunt d’aigua. Alguns infants hi posaven les mans, altres que anaven descalços i sucaven les puntes dels dits del peu fins que…, l’aigua va desaparèixer! La sorra s’havia empassat tota l’aigua que havíem posat. I ara què? 

“Posem més aigua?”  Va dir en Jan.

Així ho vam fer! El vam tornar omplir fins a vessar i de sobte: xap! Tots esquitxats. En Genís havia tingut la idea de tirar-hi una pedra. 

“On és la pedra?”  Va preguntar la Maria. 

I és que la pedra, havia marxat al fons del forat. A partir d’aquí, el forat va quedar ple d’objectes que els infants hi van anar tirant: més pedres, rampins, pales, troncs, sorra i fins i tot, directament una galleda! 

“Posem més aigua? “ Va repetir en Jan.

Abans de tornar-lo omplir, la Mercè (mestra) va proposar d’allargar una mica el forat, per veure què passava. Així doncs, es van posar tots a fer forats cada vegada més llarg i fondos.

Després, amb les regadores van tornar a omplir tot els forats i resulta, que l’aigua corria entremig fent un circuit. L’Ivet i la Vinyet, hi van submergir tot el peu descalç a dins entre rialles de sensacions i l’Euria i en Jan, els braços fins gairebé sota les axil·les. 

“La sorra, com l’aigua, és un material elemental tant per la facilitat de trobar-lo en la natura com per l’activitat d’observació i de creació que desvetlla. Un joc i una experiència que no pot faltar en cap infant”

Elionor Goldschied

Mercè Riera i Rosa Vilà