Arxiu d'etiquetes: SONS

So a l’espai exterior

Durant el segon trimestre d’aquest curs 2019/2020 es va portar a terme una remodelació dels espais del jardí del grup de 0-1. En aquest jardí hi ha diferents espais on els més petits i petites poden fer les seves descobertes com un espai d’aprenentatge més.

En aquestes edats el so els crida molt l’atenció, s’entretenen molt en l’experimentació dels objectes que estan al seu abast, s’entusiasmen especialment en aquells que produeixen alguna mena de so i els encanta escoltar com cada objecte fa un so diferent, comprovar com cada moviment que fan provoca un resultat. 

Per propiciar totes aquestes descobertes vam posar el panell sonor on els infants poden experimentar amb  fer so a través d’objectes d’ús quotidià com ara: cassoles, cullerots de fusta i de metall, pots, etc. 

Sempre hi ha algun  infant disposat a fer un bon soroll!!!

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Quin so fa?

L’infant, des del seu naixement, està preparat per rebre i emetre sons.

En un principi, aquests elements de l’ambient sonor, ja siguin d’origen natural o artificial són rebuts d’una manera molt indiferent pels infants; aniran esdevenint cada vegada més diferenciats uns dels altres quan els poden donar una significació o bé fer una acció sobre ells. 

Això és el que vam anar a busca el passat 4 de març del 2020. Ens vam posar les jaquetes i vam sortir a l’exterior de l’escola bressol. Les mestres fèiem que els infants es fixessin en sons, però molts dels infants de 1 a 2 anys del grup de Traginers, els buscaven amb la mirada.

A partir d’aquí, espontàniament, vam començar a provocar sons artificials com saltar a sobre la tapa del clavegueram, picar amb una pedreta un banc de metall, picar amb la mà els senyals de trànsit, etc.

Les mestres, intencionadament buscàvem sons pel carrer, i els infants els copiaven, n’improvisaven de nous i en temptejaven d’altres. Per exemple, amb la mà, també van provar de picar directament el terra, però vaja, no es va escoltar res. Amb la pedreta, després de picar el banc van provar de picar fulles, però el so va ser completament inexistent. 

Fins que “xino xano”, fen passes grosses per escoltar els nostres peus picar el terra, vam arribar en un entorn verd, on els sons naturals fluïen i aquells  sons artificials que fins ara estàvem trobant passaven en un segon terme. Asseguts, a més de veure com el vent movia les branques dels arbres, en vam sentir ben bé el so. Així doncs, el so ens informa de tot un munt de vivències i, en la mesura que ens el fem nostre, el coneixem i el reconeixem, adquirim una relació afectiva, física i intel·lectual sobre ell.

Rosa Vilà i Mercè Riera