Arxiu d'etiquetes: RELACIONS

L’entorn i la seva gent

Tenim la sort de viure en un entorn on tot és molt proper, ho tenim tot a tocar, i com a escola creiem que és una possibilitat molt enriquidora pels infants. Per això, sempre que podem, sortim de l’espai d’escola per poder enriquir-nos del poble i la seva gent.

El passat 13 de setembre, els infants més grans de l’escola van sortir a buscar raïm a l’agrobotiga. Sempre que necessitem fruites i verdures per l’escola anem a veure a la Pilar, la dependenta de la botiga. Quan entrem dins la botiga els nens i les nenes sempre li diuen el que anem a buscar abans que ella tingui temps de demanar-nos què volem, per ells és emocionant i una aventura el fet de sortir a comprar. 

Aquest cop l’objectiu de la sortida era comprar raïm per poder observar les seves característiques a través de diferents propostes. Però un cop fora l’escola, tot és imprevisible i sortint de l’agrobotiga vam trobar l’àvia d’una de les alumnes de l’aula. 

 Aquesta trobada va dibuixar un somriure a la cara a la petita, però també a la resta de companys ja que amb molta il·lusió van explicar-li el que havien anat a comprar.

Ens el menjarem! va dir en Roc.
Li treurem les granes! va dir en Guim.
De seguida es va crear un cercle al voltant de l’àvia per ensenyar-li el raïm que tenien dins el cabàs.
Finalment, ens vam despedir i vam tornar cap a l’escola.

Durant el trajecte, l’Eulàlia va recordar una bona estona a tothom que havíem vist a la seva àvia, ben contenta. 

 

Ariadna Riera

La relació entre iguals

El dia 13 de febrer, entre dues aules d’infants de 0 a 2 anys…

Mentre la “Ia” jugava lliurement, va adonar-se que a l’aula del costat hi havia un grup d’infants que estaven manipulant unes peces, just al costat de la porta que separa les dues aules.

Els va veure a través del vidre i de seguida es va dirigir cap allà per observar-los des de més a prop. Al cap d’una estona, va voler cridar la seva atenció i va començar a xisclar i a fer cops al vidre perquè la veiessin.

Quan els altres infants la van veure van començar a interactuar amb ella. Els separava un vidre però això no suposava cap frontera per ells/es. Interactuaven a través de la parla, de la mirada, del somriure, del moviment del seu cos,…

Fins que de cop i volta, un dels infants més grans va voler involucrar la “Ia” en el seu joc. Li va ensenyar les peces amb les que estaven jugant i va començar a investigar què podia fer per compartir aquell material amb ella. Apilant les peces va adonar-se que una sola peça passava per sota la ranura de la porta, i de seguida va començar a passar-n’hi.

La “Ia” les agafava i les anava agrupant. Les mirades de sorpresa, entusiasme, emoció i complicitat continuaven presents…

La descoberta d’aquests infants va esdevenir un precedent per altres infants que quan s’adonaven del que passava, s’afegien al joc…

Durant un parell de dies més, aquesta conducta es va repetir, deixant en evidència que la relació amb el grup d’iguals és essencial per el seu desenvolupament afectiu i social i que compartir experiències i vivències amb els altres fa que els aprenentatges siguin més significatius.  

Raquel Blancafort