El dia 6 de febrer, vam preparar una sessió de psicomotricitat i moviment amb robes i teles per als infants de 0-1 anys. Aquesta sessió va provocar el joc del Papus-Tat.
El joc d’amagar-se propicia un espai on jugar amb la pròpia existència i la de l’altre. Un espai per autoafirmar-se a un mateix, prenent consciència del cos i construint el seu propi jo.
Ajuda als infants a formar una representació mental de la persona o escenari ocult: veient i comprovant que encara que no ho estiguin veient, continuen sent-hi; prenent consciència de la permanència de l’objecte.
També, permet als nens/es establir una relació entre espai-temps ja que a partir de la seqüència temporal que requereix el joc, són capaços d’anticipar accions.
És un joc de moviment, de relació i de descoberta que els aporta sorpresa i satisfacció. Els infants juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats.
“…en el amagar-se i aparèixer està la bellesa de l’evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l’adult; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se.”
Jenny Silvente
Raquel Blancafort