Arxiu d'etiquetes: PSICOMOTRICITAT

Papus…Tat!

PSICOMOTRICITAT,

El dia 6 de febrer, vam preparar una sessió de psicomotricitat i moviment amb robes i teles per als infants de 0-1 anys. Aquesta sessió va provocar el joc del Papus-Tat. 

El joc d’amagar-se propicia un espai on jugar amb la pròpia existència i la de l’altre. Un espai per autoafirmar-se a un mateix, prenent consciència del cos i construint el seu propi jo. 

Ajuda als infants a formar una representació mental de la persona o escenari ocult:  veient i comprovant que encara que no ho estiguin veient, continuen sent-hi; prenent consciència de la permanència de l’objecte. 

També, permet als nens/es establir una relació entre espai-temps ja que a partir de la seqüència temporal que requereix el joc, són capaços d’anticipar accions. 

És un joc de moviment, de relació i de descoberta que els aporta sorpresa i satisfacció. Els infants juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats.

 

“…en el amagar-se i aparèixer està la bellesa de l’evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l’adult; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se.” 

 Jenny Silvente

Raquel Blancafort

 

La irregularitat del terreny

PSICOMOTRICITAT,

L’entorn que tenim ens permet coses com aquesta:

El dia 16 d’octubre vam sortir a l’exterior a fer una sessió de psicomotricitat pels terrenys irregulars més propers que ens ofereix el ric entorn que ens envolta. 

Anem fins allà, uns caminant i altres amb el carro. D’aquesta manera ens podem permetre distàncies més llargues on tots hi podem arribar. 

Un cop allà, aparquem el carro i.. a desplaçar-nos per damunt de la natura. Pugem roques, passem herbes altes, ens deixem emportar per les petites descobertes, experimentem el tacte suau i el tacte aspre d’algunes plantes tot apartant-les per passar, etc. 

En aquesta sortida, s’ofereix la possibilitat de quedar-nos a una zona propera al carro, sense desplaçar-nos molt, i també s’acompanya a aquells infants que presenten més interès i ganes de caminar aprofitant els petits reptes que se’ls plantegen contínuament, molts d’ells, inesperats. 

Per tant, aquest dia, el grup d’infants va quedar lleugerament dividit en dos: els infants que buscavem elements de la natura en una zona més reduïda i, infants que van arribar un tros més enllà, cridant-nos per comprovar que cada vegada eren més lluny i possiblement ens vèien més petits i petites. 

Quina caminada! Per tots, va ser un gran esforç, respectant les capacitats, habilitats i necessitats de cadascun.

Mercè Riera i Rosa Vilà

Moviment amb caixes de cartró

PSICOMOTRICITAT,

El dia 31 de gener, vam preparar una sessió de moviment amb caixes de cartró pel grup d’infants de l’aula de Bastoners (0-1 any).

Vam anar a la sala de l’escola on hi havia les caixes de cartró (de diferents mides, formes i colors) disposades per l’espai. A partir d’aquí, vam deixar que els infants juguessin i experimentessin lliurement amb el material. 

Les caixes de cartró van oferir als nens i nenes un munt de possibilitats de joc i aprenentatge. A partir d’aquest material quotidià, no estructurat, tan senzill, simple i versàtil, van poder experimentar el plaer sensoriomotor, jugant de manera lliure i passant de sensacions corporals a expressions pre-simbòliques.

En un primer moment, els infants van explorar les característiques de les caixes i seguidament, van començar a posar a prova les seves habilitats motrius, desafiant l’equilibri i la coordinació: entrant a dins, sortint a fora, pujant a sobre, posant-se a sota. Obrint i tancant aquelles caixes que tenien tapa, arrossegant-les, agrupant-les i apilant-les.

Amb aquesta proposta es va fomentar el coneixement, el moviment i el control del seu cos. Els infants van anar superant reptes mentre assolien seguretat física, afectiva i emocional. 

 

“Cal acompanyar a l’infant en les seves activitats lúdiques. (…) Des del període en el qual fer és pensar, el període en el que pensar és pensar el fer, i més enllà del fer.”

Bernard Aucouturier , 2004.

 

 

Raquel Blancafort

Rampes i moviment

PSICOMOTRICITAT,

Des de ben petits els infants tenen la necessitat de moviment.

Moure’s i explorar aquest moviment amb el cos és quelcom innat en ells per poder adquirir un bon desenvolupament motriu.

A l’escola, es porten a terme diverses propostes interiors de psicomotricitat, però, sovint aprofitem l’entorn de l’escola per posar a prova el cos i el seu moviment. 

El dia 8 d’octubre, els nens i nenes més grans de l’escola, van sortir a un parc proper. En aquest parc i trobem diferents tipus de rampes. Quan van arribar-hi, amb molta emoció, van començar a córrer i enfilar-se en aquelles rampes més petites, aquelles que són accessibles al moviment de qualsevol infant en aquesta edat. 

En Josué, un dels infants de l’aula, va observar les rampes més altes i si va enfilar. És un nen molt àgil i de seguida va ser a dalt. De sobte, la majoria dels ulls dels seus companys/es li van clavar la mirada, una mirada que desprenia emoció i ganes de poder fer allò que acabava de fer en Josué.

Així que alguns d’ells van agafar embranzida i van començar a pujar la rampa, però, no era tan fàcil com semblava. L’Aleix que és un nen amb molt de moviment, però molt pacient, ho va anar provant una i una altre vegada. – És molt difícil! deia. Però amb la seva perseverança i constància al final va superar el repte i va arribar a dalt de tot. 

Durant aquesta proposta de psicomotricitat exterior, els infants van poder experimentar el moviment del propi cos en un pla inclinat, van aconseguir superar reptes motors, desenvolupar nous moviments, adquirir noves estratègies cognitives per superar aquests reptes motrius, entre altres coneixements que els ajudaven en el seu desenvolupament global. 

 

“Jugar és actuar, és transformar el món en el que vivim, és viure plenament, és existir”.

B. Aucouturier

 

 

 

Ariadna Riera

Els desafiaments 

PSICOMOTRICITAT, , ,

Gairebé tots els nens i nenes es protegeixen a si mateixos i tenen una certa visió del perill. 

El clima respectuós i de confiança i els espais i materials ben condicionats de l’escola bressol la Pitota, no limiten el moviment dels infants, sinó que aquests es mouen, desenvolupen i juguen lliurement desafinant-se motriument un cop i un altre. 

L’escala de balanceig, és una proposta que acostumen a trobar-se els infants de 1 a 2 anys quan entren a la sessió de psicomotricitat. Hi ha infants, que es senten atrets per ella des del primer dia. Són infants que es senten segurs en el moviment, gaudeixen moltíssim i cada vegada s’atreveixen a anar més enllà; et demanen que els gronxis i fins i tot, es deixen anar. Altres infants, després d’uns dies d’observar l’escala i veure’n el funcionament, discretament si apropen per tocar-la, tot i no acabar-se de decidir, fan el primer contacte. El cap d’uns dies, amb l’adult a prop, s’hi enfilen!  

Aquelles infants més petites del grup, que motriument no tenen la capacitat d’enfilar-se, busquen el balanceig del moviment de l’escala des de terra, fent-la anar amunt i avall amb l’empenta de la força de tot el cos. 

Així doncs, a partir del moviment de l’escala, descobreixen el propi cos i l’entorn que ens envolta, i es desenvolupen funcions motrius, cognitives i relacionals. Les emocions flueixen, ja que tots somriuen en veure-hi un company o companya enfilat. 

Mercè Riera i Rosa Vilà

Cos i moviment

Els pilars educatius de l'escola, General, ,

Per una banda, la Pràctica Psicomotriu Aucouturier, que té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens i nenes a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals.

I per altra banda, el moviment lliure, una corrent iniciada per Emmi Pikler en la que els adults gairebé no intervenim en el desenvolupament psicomotor del nadó.