Arxiu d'etiquetes: PROJECTE INTERGENERACIONAL

Projecte intergeneracional: teixint relacions

L’establiment de relacions positives entre diferents generacions genera beneficis importants per a tothom. 

Diversos estudis demostren que les relacions Intergeneracionals entre infants/joves i persones grans millora l’aprenentatge i la motivació dels infants, l’autoestima de les persones grans i la comprensió i el respecte entre les diferents generacions. I també es contribueix a una visibilitat més gran i a generar una imatge positiva de les persones grans en la societat. A més, el contacte i la interrelació entre les generacions produeix més benestar i incrementa la qualitat de vida tant d’uns com dels altres.

Durant el curs 2019-2020 els infants de 2 a 3 anys de l’escola han estat en contacte amb la gent gran del centre de dia del poble. Les trobades, que es portaven a terme quinzenalment, han estat un moment de trobada i de compartir un temps en comú entre les dues generacions. Aquest any, ens vam proposar compartir una activitat significativa tant pels grans com pels petits, per això, les propostes han estat ben variades. 

 PRIMERA TROBADA 1 D’OCTUBRE DE 2019

Durant la primera trobada que es va portar a terme, els infants de 2 a 3 anys de l’escola van anar al  Centre de dia “Bona Sort”. Allà van conèixer els avis i àvies que utilitzen el servei i es van presentar tot dient el seu nom amb unes veuetes tímides. Amb el pas de l’estona, van anar apareixent intercanvis de paraules, gestos de complicitat entre uns i altres i, intercanvis de jocs amb pilotes i cercles. 

La gent gran no parava de somriure amb el moviment dels més petits i, els més petits oferien als avis i àvies els seus peus i les seves mans per anar a buscar les pilotes i llavors llençar-les dins un cistell. 

Sense voler es van teixir uns vincles de complicitat que van afavorir la seguretat i l’autoestima de tots els que eren a la sala.

15 D’OCTUBRE: COMPARTIM ELS FRUITS DE LA TARDOR

Quan vam obrim la porta el Centre de dia, gent gran i infants es van mirar i van somriure amb timidesa, però amb el pas de l’estona tots van anar agafant confiança i van començar els intercanvis. Aquest cop, les cares ja no ens eren tan desconegudes. 

Era tardor i aquest cop els Geganters van portar als avis i àvies un cistell ple de fruits de la tardor. Nous, magranes, castanyes, codonys… Amb l’ajuda de la gent gran, vam identificar els diferents fruits, els vam olorar.. Després, els van obrir i se’ls van menjar. 

5 DE NOVEMBRE: SORTIM A COLLIR FULLES

Es tracta de compartir moments, estones que són significatives per cadascun d’ells. Durant la trobada collint fulles els més petits van ensenyar amb energia i il·lusió totes aquelles fulles que havien agafat. Grans, petites, grogues, vermelles, etc. cada paraula que sortia de la boca era per explicar amb emoció a la gent gran allò que havien estat fent. Sense adonar-se’n la cara dels més grans també projectava aquella emoció que els petits els transmetien. 

26 DE NOVEMBRE: A QUATRE MANS

La precisió, el fet de desenvolupar tasques que ens facin concentrar en allò que estem fent. Per els més petits és quelcom que han d’aprendre. Per la gent gran és quelcom que tenien desenvolupat i que cal anar treballant perquè ho estan perdent. 

A quatre mans van poder enfilar el cordill dins el reixat. Mirades de complicitat quan la feina feta sortia com esperaven.

28 DE GENER: FEM SUC DE TARONJA 

És època de taronges i visitem als avis amb un cistell ben carregat. Aprofitem la trobada per fer suc entre tots. Els sentits, desperts des de la curiositat, els fan adonar que les taronges roden, pesen, estan fredes. Les obrim, olorem i en fem suc amb l’ajuda de la gent gran. Explorar la dimensió del menjar com un acte de cura a un mateix i d’obertura als altres.

4 DE FEBRER: DESGRANEM I ELABOREM GERMINACIONS D’ALLS

Amb precisió i paciència, entre tots, van anar desgranant els alls. Llavors, els van colgar sota la terra. Què passarà? 

18 DE FEBRER: ARRIBA LA DISBAUXA

El carnestoltes va portar la disbauxa a l’escola i els Geganters la van voler compartir amb els avis i àvies del centre de dia. Ens van pintar la cara. Aquell dia, els somriures d’alegria i les mirades de complicitat no paraven de projectar-se. Tant, que fins i tot la gent gran va animar-se a pintar-se la cara.

Totes les trobades van afavorir moments d’intercanvi que van permetre teixir vincles de relació entre grans i petits. Amb tot això el que es buscava era que els nens i nenes entressin en contacte amb la gent gran, donant-se suport mútuament, mentre s’intercanviaven experiències.

 

 

Ariadna Riera