Arxiu d'etiquetes: FANG

El fang, un regal per els sentits

Als nens i a les nenes els hi encanta tocar el fang i experimentar les sensacions que provoca aquest material humit, modelable i suau.

Durant el primer trimestre els Geganters quan entraven a l’atelier es trobaven una peça de fang gran junt amb materials naturals com ara troncs, pedres, pinyes, etc. El fet de trobar-se una peça gran va donar llibertat d’acció a cadascun d’ells, la majoria tenia la necessitat d’agafar un tronc i picar el fang per després clavar- hi objectes. Després d’observar com el fang es trencava a mesura que el manipulaven van anar agafant trossets petits per manipular-lo segons les seves necessitats de crear i expressar.

Mentre hi havia l’Aleix i el Guifré que gairebé no van tocar el fang, el Guim, el Roc i altres companys/es, van gaudir de valent experimentant el plaer de premé’l amb els dits, enfonsar-hi els materials i crear formes.

A aquestes activitats encara s’hi afegeix una descoberta més: el treball cooperatiu i de grup, a mesura que anaven manipulant trossos de fang els anaven posant un sobre l’altre construint així una muntanya on reflectien la riquesa de treballar en equip.

El fang és un regal pels sentits, ja que permet estimular i desenvolupar:

– El tacte (diferents textures).

– L’olfacte (l’olor de la terra mullada).

– La vista (colors i formes).

– L’oïda (el so del fang en sec i moll).

Ariadna Riera

Primers contactes amb el fang

El primer contacte amb el fang per als Bastoners, grup d’infants de 0-1 anys, es va portar a terme a finals del primer trimestre, quan els infants ja s’havien anat fent seus els espais de l’escola.

Se’ls va oferir en format d’un bloc gran a sobre d’una tarima de fusta posada a terra, per tal que hi poguessin accedir lliurement. Després d’un primer moment d’observar atentament, d’acostar-s’hi i tornar enrere diverses vegades, tots es van atrevir a tocar-lo.

Mentre hi va haver a qui no li va agradar la sensació massa tova i freda d’un material que no coneixia, a d’altres els va atraure força. I una vegada i una altra hi enfonsaven els dits, l’esgarrapaven, volent agafar-lo, observant atentament els trossets que els quedaven a les mans.

 

 

En aquest moment evolutiu els nens i nenes fan les descobertes sensorials amb tot el cos, per tant a l’hora de dur a terme aquesta activitat els vam treure la roba, deixant els braços i les cames lliures, fet que va propiciar que més d’un, després de tocar-ho amb les mans també ho provés amb els peus, essent una experiència en què hi van tenir cabuda diversos aprenentatges:

  • Emocional: tocar quelcom desconegut.
  • Cognitiu: comprovar el resultat d’agafar i tocar el material.
  • Vivencial: és l’infant el que decideix què, com i quan intervenir.
Lurdes Torres