Arxiu d'etiquetes: Espais d’aprenentatge

Joc simbòlic

Jugar és quelcom innat ens els infants.

Des de ben petits el joc els permet enriquir-se en sensacions i estímuls que els ajuden en el seu desenvolupament. A mida que es van fent grans, els infants canvien i també canvia el seu  joc. A partir dels 2 anys, apareix el joc simbòlic. Aquest joc permet als infants reproduir situacions reals de manera lúdica i poder experimentar, amb la pròpia activitat, els diferents rols que hi ha al seu entorn afavorint la interrelació i la comunicació.  

El dia 11 de març era l’aniversari de l’Arlet; els aniversaris a l’escola sempre venen acompanyats d’una maleta d’experiències preparada especialment per l’infant que aquell dia fa anys. Per això, aquell dia la maleta era plena de nines i diferent material específic per tenir-ne cura. 

 

Quan es va obrir la maleta cada infants va agafar una nina i, de manera inconscient es van distribuir per l’espai silenciosament. Alguns d’ells posaven les pipes amb delicadesa i les consolaven. D’altres, com l’Anahely, la rentava amb una tovalloleta i amb concentració intentava posar-li un bolquer. 

El joc simbòlic, dóna a l’infant infinitat d’opcions de joc, per això, l’Arlet i l’Eulàlia, després de cuidar una estona les nines van aprofitar les tovalloletes per netejar els vidres i alguns mobles de l’escola. 

Durant aquest temps de joc, els infants van poder representar accions que havien observat i viscut en primera persona, deixant florir sentiments i emocions internes i, viure experiències d’escolta vers la resta de companys.

 

“Si obrim bé els ulls i les orelles, sigui on sigui que jugui l’infant, veurem un ventall d’imaginació, una font inesgotable de plaer, idees, descobriments, iniciatives de pensament i d’acció”

Elisabet Abeyà 

 

 

Ariadna Riera

La màgia d’aparèixer i desaparèixer entre la sorra

L’obrador de sorra és una experiència sensorial pels infants basada en el plaer de l’exploració i la investigació a través d’aquest element. 

A l’obrador hi tenen lloc moltes experiències i vivències que els infants van recollint per posar nom i conèixer moltes accions espontànies o provocades per la situació. A més de la sorra, els oferim diferents materials que els convida a realitzar algunes accions més concretes. Eines perquè  transvasin, és a dir, per passar la sorra d’un lloc a l’altre: pales, culleres i cullerots. Recipients perquè continguin, per tant, emmagatzemin la sorra: flameres, vols i pots. Instruments perquè traspassin, deixin passar la sorra: coladors, sedassos i escumadera. Finalment, també els oferim l’escombra i la pala, per si els cau sorra al terra i necessiten escombrar-ho. 

En el nostre cas és una proposta fixa a l’aula dels Traginers i, per tant, sorgeixen moltes vivències dia rere dia. Però, us en volem compartir una d’elles: 

Era un 12 de març quan la Maria i el Blai van fer alguna descoberta a l’Obrador.
La Maria, descobreix una pala amagada i ho verbalitza mentre la descobreix:
“Estava amagada aquí”

Llavors, la màgia d’aparèixer i desaparèixer la captiva i la torna a amagar sota la sorra. Mentre, el Blai va dient: 
“Aquí, aquí”
“Oh”
“Pala?”
“Aquí, aquí!” (crida emocionat quan en veu un troç)

“Oita, oita!”
Mentrestant, la Maria està ben concentrada per amagar-la. No vol que es vegi ni una mica. 

A vegades, dins totes les possibilitats que ens ofereix l’obrador de sorra amb els materials que els oferim, encara se’n descobreixen més. En aquest cas, cobrir per ser descobert i descobrir per poder tornar a cobrir. Dues accions que ajuden a treballar el fet que un objecte pugui  apareixer i desapareixer i que els fa estar atents i concentrats en l’acció que porten a terme. 

L’obrador de sorra ens permet aproximar unes mans tímides que queden sobtades pel plaer de la sorra fina que s’escola entre els dits, que és fina, freda i suau quan l’acaricies, que permet traçar camins, construir muntanyes i castells, omplir i buidar recipients, imaginar aventures, etc. 

 

“Els infants amb la sorra absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans”  

Ute Strub.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà