Arxiu d'etiquetes: Espais d’aprenentatge

L’Espai tranquil

Des de l’escola s’organitzen els espais en funció de les necessitats, interessos i nivell evolutiu dels infants. Els espais i materials, per tant, són canviants i es transformen per adaptar-se a les demandes dels nens i nenes.  

A l’aula de Bastoners (infants de 0-1), hi tenim des de l’inici del curs, l’espai tranquil. És un espai ampli, segur, confortable, càlid i agradable. Hi trobem una alfombra, coixins i paneres amb diferents materials per manipular i explorar. Els materials es van canviant: anelles de fusta, tapes de metall, cadenes, cordes, pilotes de roba,….Hi ha elements que estan penjats a la barra de davant del mirall que està situat damunt l’alfombra, i que aporta més calidesa i possibilitats de joc a l’espai. 

Fins que els infants no poden desplaçar-se, ja sigui raptant o gatejant, l’espai tranquil és el més frequentat per el grup d’infants de 0-1 any. 

Des de l’escola, es potencia al màxim el moviment lliure, deixant els nadons al terra perquè puguin explorar amb total llibertat. Alguns ho fan de panxa amunt,  o de panxa a terra, d’altres voltejant i els més grans asseguts…Cadascú en funció del les seves capacitats motrius.

En aquest espai, doncs els infants poden interaccionar lliurement amb els materials que tenen al seu abast. 

També és un espai on ens hi asseiem les mestres per  cantar cançons, explicar contes, fer jocs de falda,…o simplement per estar a prop dels infants, fent-los-hi carantoines i acompanyant-los en les seves descobertes i aprenentatges.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Rampes

Un dels materials que vam presentar fa poc temps a l’aula de 1 a 2 anys, són unes rodes petites, àgils i no rígides. Aquestes, les vam presentar el costat de les rampes de l’aula, deixant que el joc i la descoberta sorgir de manera espontània dels propis infants. 

Els infants, van començar explorar el material, les seves propietats sensorials d’allò que manipulaven, com el pes i el volum. Les llençaven, les portaven a l’espai de llum per veure com del forat en sortia claror, les posaven dins els plats de la cuineta com si fos menjar i altres, però el joc matemàtic pel que havíem col·locat allà el material la Rosa i la Mercè, de moment no sorgia dins l’aula. 

Sorprenentment, de manera espontània, l’Abril es va fixar com el seu company Blai les feia lliscar per terra i ella, en va copsar una, es va apropar a les rampes  i va començar a comprovar si aquests objectes rodolaven o lliscaven igual o més de pressa que si ho fèiem només en el terra. També, anava modificant la posició de les rodes a l’hora de deixar-les lliscar. Amb els dies, vam veure com l’Abril continuava fent comprovacions com per exemple, que depenen de si feia baixar les rodes amb impuls o sense impuls, les rodes baixaven més o menys ràpid. 

Altres companys i companyes del grup, van agafar el model de l’Abril de referent i van començar a reproduir-ho. A partir d’aquí, per les rampes van començar a baixar materials de tot tipus: colleres de la cuineta, peces de construcció, sabates, etc. Malgrat això, cap d’aquests materials tot i l’impuls que els i donaven, mai arribava tant lluny com les rodes. 

Com diu Josep Callís, l’aprenentatge de les matemàtiques ha de “partir de situacions reals, que són les que aporten la connexió entre l’aprenentatge i la vida i, per tant, li donen sentit. I en el camp matemàtic, a més a més, hi ha l’objectiu de cercar la generalització dels fets a partir de situacions abstractes. Aquest fet diferencial del món matemàtic, el de moure’s en un context d’abstracció i amb un llenguatge de representacions simbòliques específic, fa que el seu aprenentatge sigui encara més complicat i difícil d’adquirir. Per tant, cercar la seva connexió amb la vida i la realitat es fa molt més imprescindible”.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

Joc simbòlic

Jugar és quelcom innat ens els infants.

Des de ben petits el joc els permet enriquir-se en sensacions i estímuls que els ajuden en el seu desenvolupament. A mida que es van fent grans, els infants canvien i també canvia el seu  joc. A partir dels 2 anys, apareix el joc simbòlic. Aquest joc permet als infants reproduir situacions reals de manera lúdica i poder experimentar, amb la pròpia activitat, els diferents rols que hi ha al seu entorn afavorint la interrelació i la comunicació.  

El dia 11 de març era l’aniversari de l’Arlet; els aniversaris a l’escola sempre venen acompanyats d’una maleta d’experiències preparada especialment per l’infant que aquell dia fa anys. Per això, aquell dia la maleta era plena de nines i diferent material específic per tenir-ne cura. 

Quan es va obrir la maleta cada infants va agafar una nina i, de manera inconscient es van distribuir per l’espai silenciosament. Alguns d’ells posaven les pipes amb delicadesa i les consolaven. D’altres, com l’Anahely, la rentava amb una tovalloleta i amb concentració intentava posar-li un bolquer. 

El joc simbòlic, dóna a l’infant infinitat d’opcions de joc, per això, l’Arlet i l’Eulàlia, després de cuidar una estona les nines van aprofitar les tovalloletes per netejar els vidres i alguns mobles de l’escola. 

Durant aquest temps de joc, els infants van poder representar accions que havien observat i viscut en primera persona, deixant florir sentiments i emocions internes i, viure experiències d’escolta vers la resta de companys.

“Si obrim bé els ulls i les orelles, sigui on sigui que jugui l’infant, veurem un ventall d’imaginació, una font inesgotable de plaer, idees, descobriments, iniciatives de pensament i d’acció”

Elisabet Abeyà 

 

Ariadna Riera

La màgia d’aparèixer i desaparèixer entre la sorra

L’obrador de sorra és una experiència sensorial pels infants basada en el plaer de l’exploració i la investigació a través d’aquest element. 

A l’obrador hi tenen lloc moltes experiències i vivències que els infants van recollint per posar nom i conèixer moltes accions espontànies o provocades per la situació. A més de la sorra, els oferim diferents materials que els convida a realitzar algunes accions més concretes. Eines perquè  transvasin, és a dir, per passar la sorra d’un lloc a l’altre: pales, culleres i cullerots. Recipients perquè continguin, per tant, emmagatzemin la sorra: flameres, vols i pots. Instruments perquè traspassin, deixin passar la sorra: coladors, sedassos i escumadera. Finalment, també els oferim l’escombra i la pala, per si els cau sorra al terra i necessiten escombrar-ho. 

En el nostre cas és una proposta fixa a l’aula dels Traginers i, per tant, sorgeixen moltes vivències dia rere dia. Però, us en volem compartir una d’elles: 

Era un 12 de març quan la Maria i el Blai van fer alguna descoberta a l’Obrador.
La Maria, descobreix una pala amagada i ho verbalitza mentre la descobreix:
“Estava amagada aquí”

Llavors, la màgia d’aparèixer i desaparèixer la captiva i la torna a amagar sota la sorra. Mentre, el Blai va dient: 
“Aquí, aquí”
“Oh”
“Pala?”
“Aquí, aquí!” (crida emocionat quan en veu un troç)

“Oita, oita!”
Mentrestant, la Maria està ben concentrada per amagar-la. No vol que es vegi ni una mica. 

A vegades, dins totes les possibilitats que ens ofereix l’obrador de sorra amb els materials que els oferim, encara se’n descobreixen més. En aquest cas, cobrir per ser descobert i descobrir per poder tornar a cobrir. Dues accions que ajuden a treballar el fet que un objecte pugui  apareixer i desapareixer i que els fa estar atents i concentrats en l’acció que porten a terme. 

L’obrador de sorra ens permet aproximar unes mans tímides que queden sobtades pel plaer de la sorra fina que s’escola entre els dits, que és fina, freda i suau quan l’acaricies, que permet traçar camins, construir muntanyes i castells, omplir i buidar recipients, imaginar aventures, etc. 

 

“Els infants amb la sorra absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans”  

Ute Strub.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà